Socialització i Educació Intercultural dels Joves

Què és la socialització?

Mecanisme d’integració d’un individu en la societat, mitjançant el qual un subjecte adquireix les eines físiques, culturals i intel·lectuals necessàries per actuar. (Durkheim, 1858-1917)

Per als joves, la socialització és el procés on aprenen com funciona el món i construeixen la seva identitat. Gualtari (2000) planteja la necessitat d’alterar els vincles dels subjectes amb el món, permetent així que els joves es desenvolupin i s’identifiquin en una societat.

Els menors necessiten suport per socialitzar-se. En arribar a un país nou, sense conèixer l’idioma ni tenir arrelament social, es troben en un context diferent. La manca de suport, les crítiques i l’etiquetatge com a delinqüents, agreujat per una societat amb prejudicis i estigmatitzacions, dificulten les pràctiques educatives interculturals.

L'educació com a eina d'integració

Educar: Encarrega la transmissió del patrimoni cultural de l’època (Núñez, 1999), i les institucions han d’actuar. Els menors no acompanyats necessiten una educació que els permeti apropiar-se de l’herència cultural de la societat (Fryd, 2016).

L’aculturació: Es produeix a partir de la cultura i l’experiència, i és per això que l’educació, que construeix el coneixement, és fonamental per als processos de socialització dels joves. La transmissió de la cultura ha de ser multicultural, evitant qualsevol desigualtat social.

Educació, cultura i identitat

Educació i cultura: Conceptes relacionats. És important afegir el concepte d’identitat, que separa el “jo” dels “altres” i s’elabora a través de diversos trets culturals presents en l’entorn dels joves, la societat o el grup de pertinença. Tot i formar-se a partir de la cultura comuna, la identitat busca diferenciar-se de la resta d’individus. Per això, cultura i educació estan relacionades, ja que l’educació proporciona les capacitats per interpretar les experiències i donar-los significat.

Transmissió de la cultura

Transmissió de la cultura: Tasca complexa. Els educadors som responsables de transmetre els coneixements, eines i recorreguts necessaris per viure en societat. Per aconseguir-ho, hem de fomentar la confiança. La figura de l’educador és imprescindible per a la socialització i integració cultural dels joves, evitant l’exclusió.

Els continguts per a la transmissió de la cultura s’han d’adaptar a cada individu, elaborant trajectòries no estereotipades ni homogènies, i atorgant el temps necessari. Per als menors no acompanyats, com per a qualsevol altre jove, s’hauria de realitzar un PEI (Projecte Educatiu Individual), tenint en compte la situació i els interessos de cadascun.

Cal prioritzar l’aprenentatge de la llengua autòctona per afavorir la inclusió i la comunicació. Els aprenentatges han de ser motivadors, generar curiositat, i l’educador ha de ser creatiu i buscar recursos variats. Han de ser entenedors i ordenats, i és necessari comptar amb el suport d’altres professionals per generar estratègies comunes, compartir dubtes i replantejar el que no ha funcionat.