Socialització, partits i participació política: guia i tipologies

Clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,35 KB

Socialització i tipologies polítiques

Socialització primària

Socialització primària: Des de la presa de consciència del nen fins a la seva entrada a la vida activa, és a dir, l'etapa adulta que té lloc amb la incorporació a la feina o amb l'accés a l'educació no obligatòria o postsecundària. És el moment en què comencem a identificar-nos amb altres grups humans; adquirim les idees bàsiques del sistema polític (esquerra-dreta, deures cívics ...).

Socialització secundària

Socialització secundària: Es produeix en l'edat adulta, quan determinades experiències personals o col·lectives contribueixen a confirmar o rectificar els continguts adquirits durant la socialització primària.

Partit de masses

Partit de masses: Una aportació de la socialdemocràcia de finals del s. XIX, que després s'ha estès a altres corrents ideològics, com el comunisme o el nazisme/feixisme. A diferència del partit de notables, l'organització de treballadors assalariats fa possible la creació d'aquest partit, ja que l'anterior només recull les elits. Aquest partit de masses facilita l'accés del poble al poder sense discriminacions.

Partit d'electors

Partit d'electors: És el resultat de l'evolució dels partits de masses, passada la meitat del s. XX. El seu objectiu és mobilitzar els votants cada vegada que hi ha una cita electoral. El partit desdibuixa els seus programes polítics: no vol 'mullar-se' per no perdre votants. El programa només conté principis genèrics com el principi de justícia, progrés, igualtat ...

També desdibuixa qualsevol connexió amb altres formacions o amb sectors socials concrets per captar el suport dels electors. El que preval és aconseguir el vot a través de la propaganda electoral. És el model predominant avui dia en els sistemes democràtics liberals.

Política convencional

Política convencional: La participació política convencional indica el dret de la ciutadania, és a dir, un dret al sufragi que no es mesura segons classes socials, partits, sexe o grau d'educació. Es dóna en tota democràcia i és un dret consagrat per la llei, i per tant pot ser fàcilment regulat i rectificat.

7

Entradas relacionadas: