Socialització Política, Cultura i Ideologies: Guia Completa

Socialització Política

Socialització Política: Procés d’adquisició de les actituds i valors que cada individu experimenta al llarg de la seva vida i així crea la seva personalitat política.

Elements: Ideologia, percepció de l'escenari polític, identificació amb grups, ubicació personal.

Etapes:

• Primària: consciència del món, existència d’una autoritat, identificació amb un col·lectiu, diferències ideològiques.
• Secundària: edat adulta, confirmar o rectificar els continguts adquirits, re-socialització.

Agents:

• Grups primaris: relacions cara a cara (família, amics).
• Grups secundaris: es constitueixen per raó d’objectius comuns (sistema educatiu). Els mitjans de comunicació competeixen amb la família i l’escola.
• Grups de referència: col·lectius que comparteixen ideologies on el subjecte es veu influenciat.

Cultura Política

Cultura Política: Conjunt de percepcions, valors, orientacions envers la política.

Actituds Polítiques: Orientacions cognitives, afectives, valoratives, intencionals.

Objectes de les Orientacions: Sistema polític i els seus agents, inputs del sistema (vots, manis), outputs del sistema (serveis públics), posició del subjecte en el procés polític.

Valors i Ideologies

Valors: Com a fenòmens socials i històrics, no són construccions individuals sinó el resultat del diàleg col·lectiu en un grup social.

Ideologies: Creences, idees i actituds que la gent té sobre el seu règim polític i les seves institucions. Tenen una funció instrumental, simplifiquen la complexitat dels elements de la política, tenen un discurs polític i són compartides.

Per a què serveixen? Defensar, definir, proposar, influir.

Classificació: Coherència (definició objectius), presència (quant de temps ha estat activa), extensió (quanta gent la comparteix), intensitat (capacitat de proselitisme).

Com es creen?: Tesi instrumental, funcional i historicista.

Liberalisme

Liberalisme: Proposta d'un nou ordre polític i social al que representaven les monarquies absolutes (Antic Règim), en l'època de la revolució industrial. Va inspirar les revolucions americana i francesa. Locke, Bentham, Mill. Neix la comunitat política: no es pot programar ni planificar el progrés social. Preeminència dels drets individuals sobre els drets col·lectius.

Conservadorisme

Conservadorisme: Apareix com a reacció al liberalisme i als canvis socials que afavoreix. Els elements constitutius de la comunitat no són els individus sinó els col·lectius. Rebutja la innovació política. Gradualment acceptarà els postulats econòmics del liberalisme.

Socialismes

Socialismes: La idea socialista sorgeix com a reacció dels resultats del liberalisme. Planteja un nou tipus de societat (comunisme). L'ordre social es basa en la solidaritat humana i en una comunitat igualitària de béns i recursos.

Socialisme Utòpic: També anomenat pre-marxista, neix en la revolució francesa. Va en contra de la societat industrial/capitalista. Ordre social sense propietat privada. Possibilitat de planificar i preveure com ha de ser aquest nou ordre social.

Marxisme: Creador del comunisme. La base de tot canvi social és la seva inevitabilitat o necessitat. Marx crea el concepte de la lluita de classes i és utilitzat com a motor històric. El factor determinant de la història el constitueix aquesta dialèctica entre forces productives i relacions de producció, expressada en lluita de classes.

Socialisme Reformista: Inici de la clivella dins del socialisme. Fundació partit socialdemòcrata alemany. Per a Marx l'Estat reflecteix la infraestructura (dominació burgesia), les institucions no són aprofitables per al proletariat. Necessitat d'una revolució.

Anarquisme

Anarquisme: Creat a la post-revolució francesa. Trenca amb la tradició liberal però es reclama hereu del racionalisme i el cientifisme, nega l'autoritat pública o privada, dissolució del poder i institucions liberals, abolició propietat privada.