Socialització i Realitat Subjectiva: Un Anàlisi Complet

Socialització: La Realitat com a Experiència Subjectiva

La socialització és el procés pel qual un individu esdevé un membre actiu de la societat. És un procés d’adquisició de la cultura, entesa com les maneres d’obrar, sentir i pensar pròpies d’una societat, també conegut com a enculturació. A través d'aquest procés, l’individu s’adapta al seu medi, consolidant una personalitat pròpia.

Així, la socialització implica:

• El procés d'adquisició de la cultura.
• La integració de la cultura dins la personalitat.
• L'adaptació de l'individu a l'entorn social.

La Dialèctica Social del Constructivisme

La dialèctica social del constructivisme descriu com la realitat social és construïda i interioritzada pels individus. Aquest procés es desenvolupa en tres fases interrelacionades:

• Exteriorització: L'obertura al món, la condició inacabada de l'ésser humà que el porta a interactuar amb l'entorn.
• Objectivació: La creació d’institucions i estructures socials que ordenen la vida quotidiana, un procés conegut com a institucionalització.
• Interiorització: La incorporació de la societat a la consciència individual a través del llenguatge i l’educació, que és pròpiament la socialització.

Conformitat i Agents Socialitzadors

Mitjançant la socialització es produeix la conformitat amb les institucions que ens precedeixen. Aquesta conformitat s'assoleix per diferents vies:

• Actuant com els agents socialitzadors ens ensenyen, obtindrem la seva aprovació i respecte.
• Fent nostres les idees i trets d’una col·lectivitat, ens podrem identificar amb el "nosaltres".

El Rol dels Altres Significatius

Els altres significatius són aquelles persones amb les quals l'infant interacciona amb més freqüència i amb les quals té una relació emocional important. Les actituds i els rols d'aquests altres significatius seran cabdals per al futur desenvolupament social de l'infant, ja que els interioritzarà com si fossin els únics possibles (en realitat, en aquest primer estadi ho són).

L'Altre Generalitzat i la Societat

L'altre generalitzat fa referència a la societat en el seu conjunt. La formació d'aquest altre generalitzat en la consciència vol dir que l'individu ja no s'identifica únicament amb uns altres concrets, sinó amb una generalitat d'altres, és a dir, amb una societat.

Etapes de la Socialització

Socialització Primària: Fonaments de la Consciència

La socialització primària té lloc durant la infantesa i és la més fortament arrelada dins la consciència individual. És el període en què es construeix el primer món, inqüestionablement real, un món sòlid on no caben ni la desconfiança ni el dubte. Es combina amb la presència participativa dels altres significatius. Ells són els primers a facilitar el marc de connotacions afectives sense les quals una socialització reeixida seria impossible. A més, aquesta identificació afectiva permet a l'infant imitar les accions i interpretar els rols d'aquests altres significatius, accions i rols que l'indueixen a participar del joc social.

Exemples d'agents de socialització primària inclouen la família i els amics.

Socialitzacions Secundàries: Mons Socials Específics

Les socialitzacions secundàries són processos posteriors a la socialització primària que indueixen l'individu adult a participar de mons socials específics. Les realitats que s'interioritzen en el decurs de la socialització secundària són parcials i, per tant, no configuren cap sistema de significacions global. La interiorització no té per què anar necessàriament acompanyada d'una identificació afectiva amb els altres significatius. En aquestes situacions, l'individu es limita a representar un rol o paper de manera deliberada, mantenint-se subjectivament distanciat.

Exemples d'agents de socialització secundària són l'escola, la feina i els espais públics. Un bon exemple comparatiu és l'aprenentatge de la llengua materna (socialització primària) versus una segona llengua (socialització secundària).

Resocialització: Reconstruint la Realitat Subjectiva

Pot succeir, però, que dins els processos de socialització secundària certes transformacions o canvis en les experiències de viure siguin subjectivament percebuts com a ruptures totals. Si aquest és el cas, sorgirà la necessitat de repetir nous processos d'interiorització capaços de reconstruir, sobre la base del món de la primera socialització, un món nou. Són situacions en les quals la identificació afectiva amb els altres significatius es fa necessària, tal com ocorria en els primers estadis del procés socialitzador, amb l'inconvenient que no es parteix de zero. Anomenem aquest procés resocialització perquè és com si el procés de socialització primària es repetís.

Desviació Social i Teoria de l'Etiquetatge

Què és la Desviació Social?

La desviació social posa en dubte allò considerat com a manera "normal" de fer o actuar. Segons els funcionalistes, és una desviació de les dinàmiques marcades per una institució, impedint la seva funcionalitat.

La Teoria de l'Etiquetatge de Howard Becker

La Teoria de l’Etiquetatge, proposada per Howard Becker, interpreta la desviació no pas com una característica intrínseca d’una persona o grup, sinó com el resultat de la interacció entre els qui porten l’etiqueta de desviats i els qui no. Aleshores, el que és important és saber qui són els que etiqueten de desviats a quines persones o grups i per què.