Societat Atenesa: Estructura social i política de l'antiga Grècia

La societat atenesa estava dividida en tres grups principals:

Estructura social d'Atenes

Els ciutadans

Homes lliures nascuts a Atenes, de pares atenesos, que tenien drets polítics. Dins d'aquest grup, una minoria eren rics (propietaris de terres, tallers...), i una majoria eren pobres (treballadors, artesans...).

Els estrangers (metecs)

Grecs nascuts en altres ciutats que havien fet fortuna a Atenes però no tenien drets polítics.

Els esclaus

Era el grup més nombrós. Els que vivien millor es dedicaven a les feines domèstiques; els que treballaven al port o a les mines tenien una existència més dura.

Els homes atenesos que tenien la condició de ciutadans disposaven de tots els drets polítics (ni les dones, ni els metecs, ni els esclaus podien formar part de les institucions polítiques).

La democràcia atenesa

La democràcia grega era participativa perquè els ciutadans es representaven a si mateixos.

L'Assemblea (Ekklesia)

El més important per als ciutadans era la participació a l'Assemblea (Ekklesia), on es reunien per ocupar-se dels assumptes públics.

Magistrats i el Consell (Bulé)

Els magistrats, elegits per sorteig, s'encarregaven d'executar les decisions de l'Assemblea. El Consell (Bulé) estava format per 500 ciutadans i vigilava l'actuació dels magistrats.

El Tribunal de Justícia (Heliaia)

Hi havia un Tribunal de Justícia anomenat Heliaia.

Pericles

El principal dirigent d'Atenes de l'època clàssica va ser Pericles, que va exercir de magistrat moltes vegades.

Aportacions d'Atenes a la civilització occidental

Pensament racional

A Grècia es va desenvolupar el pensament racional, que va oferir una explicació lògica i raonada dels fenòmens de la natura.

Filosofia

Una de les aportacions fonamentals dels grecs a la civilització occidental va ser la filosofia i la introducció del pensament racional. Al segle VII aC, els primers filòsofs van començar a donar una explicació racional i lògica dels fenòmens de la natura.

Al segle V i IV aC, filòsofs com Sòcrates, Plató i Aristòtil van reflexionar sobre aspectes de l'existència humana: la conducta individual i col·lectiva; van reflexionar sobre temes polítics i van fer grans contribucions en les matemàtiques, l'astronomia, les ciències naturals i socials, i la medicina.

Història

Els grecs també volien explicar els fets del passat per recordar-los. Així va néixer la història com a ciència social. Cal destacar, com a historiadors, Heròdot i Tucídides.

Religió a l'antiga Grècia

La seva religió era politeista; els déus eren antropomorfs, és a dir, tenien forma humana, amb característiques, virtuts, passions i vicis.

Els déus de l'Olimp

Els déus habitaven al mont Olimp, sota l'autoritat de Zeus, pare de tots els déus, i de la seva esposa Hera, protectora del matrimoni.

Els déus més importants eren: Atena (sàvia), Afrodita (deessa de la bellesa i l'amor).

Culte i celebracions religioses

En el món grec hi havia grans celebracions religioses en honor als déus que incloïen activitats esportives i literàries; els cultes consistien en processons, ofrenes als déus i sacrificis rituals d'animals.

El cànon de la bellesa

Cànon: proporció equilibrada entre les diferents parts del cos humà per aconseguir la bellesa ideal. Segons l'escultor Policlet, el cap havia de ser, pel que fa a la proporció, una setena part del cos.