De la Societat a la Ciutadania: Fonaments i Dimensions

De la Societat a la Política

De la Família a la Polis

Segons Aristòtil:

• L'ésser humà és sociable per naturalesa.
• La polis és la forma més perfecta de societat humana.
• L'ésser humà està dotat de raó i llenguatge (comunicació i diàleg).
• L'ésser humà té sentit de la justícia (del correcte i del bell).

L'ésser humà viu en societat i de manera organitzada segons unes normes i una autoritat, i s'organitza políticament. La societat s'organitza al voltant de la llei. El ciutadà és un subjecte de drets i deures que el constitueixen com a membre d'una comunitat política (polis). La família, d'on s'hi neix, et dona protecció i ajuda, i hi ha desigualtat entre pares i fills. La societat és on desenvolupar-se com a persones i on hi ha l'oportunitat d'organitzar la convivència política.

Què és la política?

La política és diàleg, negociació i pacte per resoldre conflictes socials. També és una manera més racional de resoldre la lluita pel poder, harmonitza, equilibra i satisfà els interessos de tots pel bé comú, i evita la desintegració social.

• Filosofia política: reflexió filosòfica sobre com s'organitza el poder.
• Ciència política: estudi científic dels fenòmens polítics.
• Sociologia política: analitza els comportaments polítics dels individus.

El Concepte de Ciutadania

La ciutadania en un context polític és la relació entre individus i Estat (drets i deures). En un context moral és un ideal normatiu, una virtut (ciutadà = persona cívica).

En la ciutadania hi ha una relació entre individu i comunitat política, una participació en els afers públics i reconeixement legal dels drets i deures.

Fonamentació Ètica del Concepte de Ciutadania

L'ideal normatiu és també un ideal democràtic, que és quan els governats són iguals i poden participar plenament en els processos polítics. Els valors són la igualtat, la llibertat i la justícia amb la mateixa dignitat.

La ciutadania té uns estatus:

• El legal, que parla dels drets.
• El moral, que parla dels valors.
• El d'identitat, que parla de la pertinença a una comunitat política.

Dimensions de la Ciutadania

• Ciutadania política: Relació política de l'individu i l'Estat. Drets civils i polítics. El ciutadà intervé en el govern i els afers públics i té obligacions (impostos i lleis).
• Ciutadania social: Drets socials: seguretat econòmica i benestar, dret al treball, educació, sanitat. Depenen del nivell econòmic de l'Estat. Obligacions socials (treballar i escolaritzar).
• Ciutadania econòmica: Drets econòmics (treballador, consumidor o productor). Poder prendre decisions econòmiques.
• Ciutadania civil: Relacions amb institucions no polítiques o econòmiques (família, escola, amics). Adquireixen valors morals i arriben a ser membres actius i responsables.
• Ciutadania intercultural: Vincle entre grups socials diversos. Es pot ser ciutadà conservant la pròpia cultura sense ser assimilat per la dominant, però respectant i aprenent d'altres.
• Ciutadania global o cosmopolita: Necessitat de globalitzar els drets i deures dels Estats democràtics.

Ciutadania i Civisme

Civisme: Dimensió activa de la ciutadania (la participació, responsabilitat i reivindicació fan ser un bon ciutadà). Compliment dels deures:

• Sanció externa: pressió social, obligació, imposicions legals, por i convivència -> civisme: respecte per les normes i la legalitat (no cal ser moral).
• Sanció interna: convicció moral, seguint una norma moral, els deures parteixen de l'elecció de certes normes, valors i principis -> civisme: nivell més alt de moralitat.

Ciutadania i Moral (moral cívica)

Conjunt de valors i principis ètics que una societat comparteix i permet conviure.

1. Llibertat

Com a:

• Participació en els afers públics (llibertat positiva externa).
• Independència respecte la intromissió de l'Estat en la vida privada (negativa externa).
• Autonomia, capacitat de decidir (positiva interna).

2. Igualtat

• De tots davant la llei.
• Davant la recepció de prestacions socials.
• D'oportunitats.

3. Solidaritat

Sentir-se unit i exigir l'aplicació de la justícia.

• Àmbit privat: egoisme.
• Àmbit públic: defensa l'interès comú per sobre dels interessos privats.
• Sentit universal: tots els éssers humans.

4. Tolerància

Disposició cívica a conviure en harmonia amb diferents persones.

• Tolerància passiva: suporta.
• Tolerància activa: respecte, interès per l'altre...
• Límit: llibertat i dignitat violades.

5. Diàleg

Reconèixer que un sol no posseeix la veritat. Cercar el verdader i el just. Intercanvi d'idees.