Societat i Coneixement a l'Antic Règim: Camperols, Obrers, Burgesia i Il·lustració

Aquí tens una síntesi dels capítols sobre camperols, obrers, burgesia i Il·lustració extreta de les fonts, pensada com una "chuleta" concisa:

1. Camperols i els seus contes a l'Antic Règim

Fonts d'estudi

• Els contes populars recollits de fonts orals, especialment la col·lecció francesa de Delarue i Teneze, classificada segons el sistema Aarne-Thompson. També es comparen versions d'altres tradicions (Grimms, italians, anglesos).

La vida camperola

• Vides dures, sovint marcades per la malnutrició i la negligència parental en alguns contes.
• La recerca d'aliment és un tema recurrent.
• Sistema senyorial opressiu (rendes, impostos).
• Relacions dins la família camperola (germans grans vs. joves, orfes).
• La vida es divideix entre el poble (ordre, tradició) i el camí obert (desordre, aventura, oportunitat), especialment important per als camperols de l'Antic Règim.

Temes i significats dels contes

• Reflecteixen una ontologia on els humans interactuen amb forces sobrenaturals (gegants, dimonis, fades).
• Enginy i astúcia són qualitats admirades i necessàries per sobreviure i triomfar contra els poderosos o les forces del mal.
• Critiquen els rics i poderosos de la societat rural (capellans, senyors).
• Poden contenir temes d'humiliació, engany i desig complert.

Mostren la diferència entre el "tonto" de bon cor que triomfa seguint instruccions màgiques (versió alemanya, Hans Dumm) i l'heroi astut que venç amb trucs (versions francesa/italiana, Petit Jean/forner).

Es distingeixen de les rimes infantils angleses o alemanyes, que sovint tracten directament la pobresa i les dificultats.

El significat d'un conte pot canviar segons la versió o la tradició.

2. Obrers i la seva revolta: La massacre de gats a París

Fonts d'estudi

Principalment l'informe de Contat sobre la massacre de gats a una impremta parisenca al segle XVIII.

Vida dels artesans (impressors)

• Condicions de vida i treball dures per als aprenents.
• Jerarquia estricta (mestres, oficials, aprenents). Els mestres són vistos com "le bourgeois" pels treballadors.
• Rituals d'iniciació per als aprenents (burles, tasques desagradables), culminant amb l'admissió com a oficial (compagnon). Això marcava el pas de la infància a l'edat adulta i implicava pagar drets i adquirir una nova identitat, de vegades amb un canvi de nom.
• Cerimònies amb pagaments i festes marcaven etapes clau (entrada, sortida, matrimoni, pas d'aprenent a oficial).

Significat de la massacre de gats

• Va ser un acte de rebel·lió simbòlica contra els mestres burgesos.
• Els treballadors (aprenents i oficials) odiaven els seus patrons, especialment la mestressa i el seu gat preferit.
• El gat, especialment el mascle negre (tomcat), tenia un significat ambigu: familiar d'una dona nua en l'art, animal d'ocultisme (bruixes), objecte de supersticions i refranys populars. La seva "ontologia" és la d'un animal entre categories (domèstic però salvatge, nocturn, associat a la sexualitat i el mal).

La massacre es va organitzar com un xarivari, una forma de protesta popular (sovint sorollosa, contra conductes desviades). En aquest cas, el xarivari s'adreçava al mestre (el "cornut") i a la mestressa i el seu amant (el capellà jove).

L'esdeveniment va ser descrit com una festa (fête), connectant-lo amb altres festivals populars que incloïen tortura o crema de gats (Mardi Gras, festa de Sant Joan Baptista).

Els treballadors van dur a terme un "judici" burlesc dels gats, ridiculitzant el sistema legal burgès.

Representa una protesta social expressada a través de la cultura popular i els seus símbols (gats, xarivari, carnestoltes).

3. La burgesia i l'ordre social al segle XVIII

Fonts d'estudi

La "Description of Montpellier" escrita per un ciutadà anònim de classe mitjana (burgès) el 1768.

La visió del món burgesa

• L'autor busca l'exhaustivitat per descriure la seva ciutat.
• La descripció s'organitza com una processó, reflectint la forma tradicional d'entendre i exhibir l'ordre social. Comença amb les màximes autoritats (bisbe, clergat), passa per les autoritats civils (cort, tresorers, etc.) i acaba amb els diferents "estaments" (noblesa, burgesia, artesans, pobres).
• La jerarquia social és central. Es basa en la "qualitat", la "dignitat" i el lloc en les institucions (corts, església, etc.).
• Riquesa i posició social estan interconnectades, però no són idèntiques. La propietat i els càrrecs ("offices") confereixen estatus i ingressos.
• Els burgesos es defineixen per la seva posició entre la noblesa i els artesans/gent comuna. Són ciutadans respectables, amb càrrecs, negocis o rendes, que eviten el treball manual. L'autor distingeix subgrups (comerciants, metges, advocats, funcionaris).

Diferències socials

• Amb la noblesa: Els burgesos adquireixen càrrecs i propietats, però els nobles mantenen el prestigi i les exempcions fiscals.
• Amb els artesans i els pobres: Menyspreu cap al treball manual i la pobresa. La gent comuna (populace) és vista com a perillosa i sense ordre.

La burgesia de Montpeller és descrita com a pròspera, il·lustrada (llegeixen Voltaire, Diderot, Rousseau) i socialment activa (tertúlies, sopars, passejos).

La descripció se centra en les institucions, les professions i els estils de vida, més que en la vida quotidiana (a diferència dels contes camperols o l'informe dels impressors).

L'ordre és una preocupació fonamental, tant en la descripció com en la vida social que descriu. Aquest impuls per classificar i ordenar prefigura la burocràcia moderna.

4. Filòsofs i l'arbre del coneixement de la Il·lustració

Fonts d'estudi

Principalment el prefaci (Discours préliminaire) i l'estructura de l'Encyclopédie de Diderot i d'Alembert. Es compara amb la Cyclopaedia de Chambers i The Advancement of Learning de Francis Bacon.

El projecte de l'Encyclopédie (Il·lustració)

• Objectiu: Ordenar i sistematitzar tot el coneixement humà.
• Mètode: Inspirat en gran mesura per Francis Bacon. S'adopta la seva classificació del coneixement basada en les facultats de la ment: Memòria (Història), Raó (Filosofia) i Imaginació (Poesia).
• L'arbre del coneixement de l'Encyclopédie és una representació visual d'aquesta estructura, diferent dels diagrames de Chambers o Bacon.
• Èmfasi en la raó i l'experiència: La filosofia se subdivideix en coneixement de Déu, de l'home i de la natura. La part més important és la filosofia de la natura (ciències físiques i matemàtiques). Les arts i oficis (coneixement pràctic) també reben una atenció significativa, elevant-los a la categoria de coneixement (distinció entre ciència i art).
• Crítica a les classificacions antigues: Rebutgen l'ordre teològic o les classificacions tradicionals de les universitats (Quadrivium, Trivium).

Epistemologia i ideologia

• Epistemologia: La veritat es troba en les idees clares i distintes (influència de Descartes) obtingudes per la raó i verificades per l'experiència (influència de Locke i Newton).
• Reflecteix l'esperit de sistema (esprit de système) de la Il·lustració, la voluntat d'unir i ordenar el coneixement en un tot coherent.
• L'Encyclopédie no només compila coneixement, sinó que també promou una certa ideologia (Il·lustració, crítica a la superstició i l'autoritat tradicional). Va ser objecte de vigilància policial a causa de les seves idees.
• La tasca de classificar és vista com un exercici de poder, ja que determinar categories pot marginar o elevar subjectes.