Societat i Conflicte al Segle XIX: Burgesia, Proletariat i Ideologies
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,98 KB
Les Classes Socials a la Societat Industrial
La Burgesia
- Gran Burgesia: Rics, fusió de burgesia i aristocràcia.
- Petita Burgesia: Artesans, comerciants.
- Classes Mitjanes: Professionals liberals (metges, advocats).
El Proletariat
- Treballadors amb males condicions de vida.
- Lluitaran per millorar les seves condicions.
L'Expansió de les Ciutats
A Espanya (menys urbanitzada) i Catalunya (més urbanitzada), l'expansió va provocar problemes d'habitabilitat i sanitat.
Situació Urbana
- Manca d'habitatge.
- Problemes d'espai dins les muralles.
- Manca d'aigua potable.
- Absència de clavegueram.
- Acumulació d'escombraries als carrers.
- Moltes epidèmies.
Respostes i Solucions
- Enderrocament de muralles.
- Aprovació del Pla Cerdà.
- Desenvolupament dels Eixamples.
La Noblesa
- Gran Noblesa: Compra de terres desamortitzades, més privilegis davant el rei.
- Petita Noblesa: Pèrdua de terres desamortitzades, es converteixen en propietaris mitjans.
- Noblesa Catalana: Arruïnada per les baixes rendes de la terra, adhesió al carlisme, s'agrupen a l'Institut Català de Sant Isidre, títol noble pagant al rei.
El Poder de la Noblesa
- Influència social.
- Majors propietaris de terres.
- Emparentament amb la burgesia.
- Assessors del rei.
La Gran Burgesia
- Connectada amb el nucli de poder.
- Inversores en deute públic i borsa.
- Compren terres per prestigi.
- Centre de negocis a Madrid.
La Burgesia Catalana
- Diners gràcies al mercat americà i la indústria del cotó.
- Indians que tornen de les colònies amb molts diners.
- Funden Foment del Treball Nacional i la Cambra de Comerç.
- Manca de poder per la distància amb Madrid.
La Classe Mitjana
- Entre rics i pobres.
- Petits comerços.
- Creixement lligat a la ciutat.
- A les grans ciutats: progressista.
- A les petites ciutats: conservadora per por als canvis.
Grups Urbans i Pagesos
Grups Urbans
- Viuen a la ciutat.
- Es dediquen als serveis.
- Treballen homes i dones.
Pagesos
- Majoria de la població.
- Hi ha latifundis.
- Han canviat d'amos, però la situació és la mateixa.
La Pagesia Catalana
- Menys polarització, amb diferents tipus de propietat.
- La desamortització permet a l'emfiteuta comprar terres.
- Conserva la unitat del patrimoni.
- Masover: Viu a la terra i paga amb la collita.
- Rabassaires: Part de la terra amb vinyes vives.
- Parcers: Treballa la terra i cobra amb la collita.
El Proletariat i el Moviment Obrer
El Proletariat Industrial
- Lligat a la industrialització.
- Elimina els gremis.
- Treball per salari.
- Sous baixos.
- Cobra per dia.
- Condicions dures i males instal·lacions.
- Contractes orals.
Les Classes Populars i les Revoltes
- Moltes revoltes espontànies.
- Moviments ludites (cremes, assalts).
- Es forma com a classe amb un únic objectiu i interès comú.
- Associacions obreres.
- Vagues il·legals i reprimides.
La Revolució Industrial i les Ideologies
- Burgesos (conservadors): Impulsors del capitalisme liberal.
- Proletariat: Crea el moviment obrer, s'ajunten, creen socialisme (amb la variant de l'anarquisme), s'organitzen en sindicats i partits polítics.
Evolució del Moviment Obrer
Primera Meitat del Segle XIX
- Socialisme utòpic.
- Poca industrialització.
- Poc proletariat.
- Poc moviment i poc èxit.
Segona Meitat del Segle XIX
- Socialisme revolucionari.
- Apareixen Marx i Engels (creen el marxisme).
- Un príncep rus crea l'anarquisme.
- Conseqüència: Moviment obrer amb sindicats socialistes i anarquistes, i la Primera Internacional.
El Marxisme
- Revolució obrera per aconseguir el poder polític.
- El nou govern col·lectivitzaria la propietat.
- Sense propietat privada no hi hauria classes socials ni injustícia.
- Cal que els obrers s'organitzin en partits polítics obrers.
- Participar en eleccions, reformes legals, sufragi universal.
L'Anarquisme
- Revolució obrera per destruir el poder polític de l'Estat i la propietat privada.
- S'organitza sobre els principis de llibertat individual i solidaritat.
- Contraris a la participació política.
- Acció directa si cal.