Societat i Economia de l'Antic Règim al Segle XVIII

Societat i Economia de l'Antic Règim (Segle XVIII)

La Divisió Social en Estaments

El Segle XVIII continuava mantenint la divisió en estaments, la desigualtat jurídica i l’immobilisme social. La societat es dividia en:

• El Grup Privat (Noblesa i Clergat): La noblesa (5%) i el clergat (2%) eren amos de la major part de la propietat territorial, no pagaven impostos i ostentaven càrrecs públics. A la noblesa s'hi pertanyia per naixement o per nomenament reial, i posseïa propietats i rendes.
• El Tercer Estament: Era la resta de la població (pagesia, burgesos, etc.). Suportava la major part de les càrregues econòmiques i estava marginat de les decisions polítiques. Els pagesos lliuraven la major part de les seves rendes agràries i tenien just el necessari per viure.

L'Economia Agrària: La Base de la Riquesa

L’agricultura era la font essencial de riquesa. La major part de la terra estava amortitzada, és a dir, no es podia comprar ni vendre i s’havia de transmetre en herència. Això passava amb les terres de l’Església, dels ajuntaments o la noblesa, en el patrimoni dels quals era corrent la institució de la primogenitura.

D’aquesta manera, la mateixa Corona, la noblesa i l’Església continuaven sent els titulars dels senyorius. En conseqüència, la major part de la terra de conreu estava fora del mercat i la població no podia accedir a la propietat. Malgrat que hi havia pagesos propietaris de les seves terres, la major part de la pagesia era arrendatària o jornalera.

Tipus de Contractes Agraris

Aquestes terres eren conreades per pagesos amb diferents tipus de contractes:

• Contractes Emfitèutics: Aquests pagesos no estaven sotmesos a augments de rendes i gaudien del creixement dels rendiments agraris. Els furs (rendes) eren fixos durant tres generacions. Aquests es dividien i s’anomenaven subfurs.
• Arrendaments a Curt Termini: Hi havia extensions enormes (latifundis) a mans del noble i el clergat, treballades per pagesos amb arrendaments a curt termini o per jornalers. Si eren arrendataris, mai no podien acumular un excedent mínim perquè els hi augmentaven les rendes. Si eren jornalers, depenien d’un salari miserable.

Debilitat de la Indústria i el Comerç Interior

Durant l’Antic Règim, l’artesania i el comerç eren sectors econòmics dependents i subsidiaris del món agrari. La indústria estava organitzada de manera gremial. L’escassetat de la demanda i el poder de les jerarquies gremials mantenien intacta aquesta forma industrial.

En el comerç, el mercat interior era dèbil i escàs. Hi havia problemes greus de transports i comunicacions, i les zones de l’interior peninsular continuaven aïllades de la perifèria. El problema més seriós era que el mercat estava limitat a l’autoconsum.

Només el comerç colonial mantenia una certa importància, cosa que va permetre una reactivació de les transaccions amb Amèrica.