La Societat Feudal a l'Edat Mitjana

La Societat Feudal

L'Agricultura Feudal

Tècniques Agrícoles

Guaret: Després de la collita, calia deixar reposar els camps durant un any per tal que la terra recuperés la seva riquesa natural. Les famílies pageses treballaven cada any, de manera alternativa, només la meitat de les seves terres (rotació biennal).

Manca d'estabulació: El bestiar s'alimentava a les terres de guaret o en altres zones no sembrades. Com que els ramats no estaven estabulats, no s'obtenien els adobs orgànics que haurien permès millorar el rendiment de les terres.

Conreus Medievals

Dominava el policonreu: cereals (d'hivern: blat i sègol; de primavera: ordi i civada) i altres conreus complementaris (llegums —faves i pèsols—, productes d'horta —cols, naps, enciams—, vinya, olivera, fruita i plantes tèxtils —lli i cànem—). La utilització dels boscos era molt important, ja que proporcionaven aliment per a la ramaderia, fusta per a la construcció, eines i caça.

Rotació Triennal

Es va difondre la rotació triennal, que permetia augmentar la superfície cultivada. També es van renovar les arades: la vella arada romana fou substituïda per l'arada normanda (de ferro i amb rodes), que permetia fer solcs més profunds i remoure millor la terra.

Educació Medieval

El Trivium

Consistia en l'estudi de la gramàtica, la retòrica i la dialèctica.

El Quadrivium

Comprenia l'anàlisi de l'aritmètica, la geometria, la música i l'astronomia. També hi havia estudis de filosofia, teologia, dret i medicina, que generalment es duien a terme en centres monàstics i religiosos.

Estructura Social

Durant l'edat mitjana la societat es dividia en tres estaments o grups socials:

• La noblesa, que havia de protegir la societat amb les armes.
• El clergat, que tenia cura de les ànimes amb les seves oracions.
• El poble, que havia de treballar (en l'agricultura, la manufactura i el comerç) per tal d'assegurar el manteniment de tota la població.

Es considerava que aquesta divisió social no es podia alterar perquè havia estat fixada per Déu. A més, no era possible el pas d'un estament a un altre.