Societat feudal i poesia trobadoresca a Catalunya

La societat feudal (s. XI–s. XIII)

En la societat feudal (s. XI al s. XIII) hi havia dues classes de persones:

• Que manaven i no treballaven (nobles: senyors i dames). Aquests vivien en castells i palaus.
• Que treballaven i obeïen (serfs i serves). Vivien en cabanes de fang i canyes.

Els senyors feudals formaren un exèrcit de fidels o vassalls que estaven lligats de manera jeràrquica per mitjà d’un jurament de fidelitat i dependència.

El jurament de fidelitat

Es basava en uns contractes escrits; el vassall es presentava davant el senyor i, després de donar-li les mans i de besar-lo, feia públic el seu jurament.

Cultura cortesana i cavalleria

Al segle XI, les corts feudals van anar configurant una cultura pròpia, basada en virtuts heroiques i cavalleresques. El cavaller cortès, valent, generós, gentil, lleial i elegant, havia d'estar enamorat d'una dama.

Va néixer de la poesia trobadoresca amb un caràcter aristocràtic, reflectint la vida, l'ambient social i els valors de la noblesa en una cort feudal.

A les corts, la dama constituïa el centre: els cavallers li havien de retre homenatge.

La cançó d'amor cortès (s. XII–XIII)

La moda de compondre i cantar cançons d'amor es va estendre per totes les corts feudals. El trobador s'encarregava d'escriure'n la lletra i la música, i el joglar d'interpretar-la.

El poeta canta la cortesia i la bellesa de la dama i li manifesta el seu amor; li prega que l'accepti com a vassall i li respongui amb un simple gest complementari: una paraula, una mirada o un somriure.

La dama solia ser una senyora casada i el trobador s'hi referia amb un senyal, un nom o una expressió que s'inventava per tal de no revelar el nom real de la dama.

Guillem de Cabestany: el trobador que millor va saber expressar els sentiments de l'amor cortès. El dia que us vaig veure.

La poesia d'amor cortès va introduir una manera nova de tractar la relació amorosa: anteriorment l'home raptava la dona i se l'enduuia violentament; ara l'home manifesta amb tendresa el seu amor i suplica a la dona que li correspongui amb un gest agradable.

Poesia trobadoresca als territoris catalans

Els poetes catalans componien les seves poesies a la manera dels trobadors occitans, adoptant la seva llengua. L'occità seria la llengua de la poesia culta catalana a partir del segle XII. Factors que ho expliquen:

• Proximitat geogràfica.
• Afinitat lingüística.
• Lligams econòmics i polítics.

Ausiàs March comença a escriure la seva obra en llengua catalana al segle XV.

Ramon Llull i les grans cròniques

Vida

Ramon Llull (1235-1315): noble que vivia a la cort de l'infant Jaume de Mallorca, el segon fill de Jaume I. Es dedicava al conreu de la poesia trobadoresca. Als 30 anys, casat i amb dos fills, va viure una experiència que li va canviar completament la vida.

A partir d'aquest moment, treballà constantment per aconseguir els seus tres grans objectius:

• Convertir els infidels al cristianisme.
• Escriure llibres per difondre les seves creences.
• Crear escoles d'idiomes per a la formació de predicadors.

Dedicació

Els llibres adopten totes les formes imaginables: sermons, crítiques socials i polítiques, tractats científics i filosòfics, narracions, poemes, etc.

En va escriure més de 250; alguns d'ells: Llibre d'Evast e Blanquerna, Llibre de meravelles.

Les quatre grans cròniques

• Llibre dels Fets: memòries de Jaume I el Conqueridor; hi apareixen aspectes íntims i humans del rei; narra la conquesta de Mallorca i València.
• Llibre del rei en Pere: aquesta crònica tracta dos grans temes: la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya.
• La crònica de Ramon Muntaner: els protagonistes són els reis i el mateix autor.
• La crònica del rei Pere III el Cerimoniós: pretén justificar les accions dubtoses que es van dur a terme durant el seu regnat.

Bernat Metge

Bernat Metge.

L'Humanisme és un moviment cultural iniciat a Itàlia durant el segle XIV.