La Societat Industrial: Burgesia i Proletariat al Segle XIX

La Nova Societat Industrial: Classes Socials

En el nou sistema industrial, les diferències socials no s’establien, com en l’Antic Règim, per naixement, sinó per riquesa. Per tant, la vella societat estamental va donar pas a la societat de classes, estructurada principalment en dos grans grups en els quals era factible l’ascens social: la burgesia, formada pels que tenien capital, terres, indústries, etc., i el proletariat, constituït pels que vivien d’un salari.

La Burgesia: Classe Dirigent i les Seves Capes

La burgesia es va convertir en la classe dirigent, perquè era la propietària de les indústries i dels negocis, però no constituïa un grup homogeni. Es distingien diverses capes:

• La gran burgesia: integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.
• La mitjana burgesia: composta per professionals liberals (advocats, metges), alts funcionaris i comerciants.
• La petita burgesia: formada per un nombre elevat d’empleats, botiguers i artesans, les condicions de vida de la qual amb prou feines es diferenciaven de les del proletariat.

Barrejada, de vegades, amb l’antiga noblesa, la gran burgesia es va convertir en el centre de tota vida social. Els seus habitatges, decorats ricament, la seva manera de vestir, les seves activitats d’oci i els seus valors (la virtut del treball i l’estalvi, el triomf individual) es van imposar com el model social que calia imitar.

El Proletariat: Treballadors i Dures Condicions

Els treballadors de les fàbriques i altres assalariats urbans (mossos, personal del sector serveis, empleats de petits tallers, etc.), així com els llauradors a jornal (jornalers), formaven el proletariat. Constituïen la mà d’obra necessària en el nou sistema capitalista i era el grup més nombrós i desfavorit de la societat.

Al començament, no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors. Per això, els empresaris establien arbitràriament els horaris, els salaris i els dies festius.

En conseqüència, les seves condicions de vida i de feina eren molt dures:

• La jornada laboral durava de 12 a 14 hores.
• Les remuneracions eren insuficients per a mantenir una família, obligant a treballar dones i nens, que percebien un sou inferior al dels homes.
• En els tallers no hi havia condicions higièniques adequades.
• Els barris i els habitatges obrers tenien moltes deficiències, fet que incrementava la proliferació de malalties entre els treballadors.