La Societat Industrial: Classes i Lluites Obreres

Aparició de la societat de classes

Igualtat jurídica, desigualtat real

La Revolució Francesa va suprimir els privilegis de la noblesa i el clergat. La nova societat industrial es va basar en la igualtat jurídica (tots els homes podien accedir a llocs públics segons els mèrits), tot i que les dones seguien per sota dels homes. La població es va dividir en classes. Van desaparèixer els estaments, distingint entre classe alta, mitjana i baixa.

Decadència de l'aristocràcia

L'aristocràcia europea va perdre preeminència social quan es van suprimir els drets feudals. Va començar a vendre terres, però els aristòcrates van continuar ocupant càrrecs més prestigiosos (política, justícia, exèrcit). Els fills dels aristòcrates empobrits es casaven amb fills de burgesos per aconseguir títols.

L'auge de la burgesia

La burgesia es va convertir en la classe més poderosa. Englobava grups molt diversos i vivien a les ciutats, als barris de l'eixample.

Situació de les classes mitjanes i baixes

Difusió de les classes mitjanes

A finals del segle XIX va aparèixer una àmplia classe mitjana o petita burgesia. Les classes mitjanes van anar augmentant, sobretot a les ciutats. Estalviaven per fer-se un patrimoni i intervenien en l'educació.

La classe obrera

Els obrers feien feina a les fàbriques per un salari. Feien feines de poca qualificació (salaris reduïts, sobretot per a dones i nens; jornades de 12 hores, mal ambient).

Els pagesos

Al nord i oest europeu, els pagesos eren petits propietaris que van incorporar màquines i noves tècniques a les terres. Al sud europeu, hi havia latifundis mecanitzats, coneguts com a jornalers. Al centre i est europeu, la situació era pitjor, ja que seguien sent serfs fins al segle XX.

Aparició del moviment obrer

Inicis del moviment obrer

El moviment obrer és el conjunt d'iniciatives dutes a terme pels treballadors per millorar les condicions laborals i polítiques. El Ludisme va ser una protesta on els treballadors destruïen màquines. El dret d'associació es va reconèixer a Gran Bretanya el 1824 i després a la resta de països durant el segle XIX. Demanaven reducció de la jornada, més salari i condicions sanitàries.

Ideologies: marxisme i anarquisme

El Marxisme, desenvolupat per Karl Marx (amb col·laboració de Friedrich Engels), afirmava que a les societats industrials hi havia lluita de classes. Marx proposava que els treballadors duguessin a terme una revolució per destruir el capitalisme.

Els Anarquistes s'oposaven a l'estat i volien substituir-lo per algun tipus d'associació voluntària entre persones. Rebutjaven la política, els partits polítics i les eleccions. Van destacar Proudhon, Bakunin i Kropotkin.

Les Internacionals obreres

Les organitzacions obreres van intentar unir les lluites i crear l'Associació Internacional Socialista el 1864. Aquesta va crear símbols d'identitat del moviment obrer (la festa del 1r de Maig i l'himne de la Internacional). El moviment va tenir èxits, i els governs van elaborar lleis (prohibir la feina infantil, permisos de maternitat, pagar assegurances d'accident, jornada laboral de 8 hores).