Societat Industrial Segle XIX: Burgesia i Moviment Obrer

Segle XIX: Societat Industrial i Canvis Socials

Al segle XIX, les fàbriques, la burgesia dels negocis i la indústria van tenir com a escenari principal la ciutat. El primer país a experimentar aquest canvi va ser el Regne Unit. Londres era la ciutat més poblada del món i el seu creixement es va deure a l'èxode rural i a l'elevada natalitat.

Tipus de Societats al Segle XIX

Societats rurals tradicionals: població dedicada al camp, van continuar existint sense gaires canvis en algunes zones dels països industrials.

Societats rurals evolucionades: l'activitat principal era l'agricultura de mercat o comercial. Apostaven per la tecnificació agrícola amb l'objectiu d'augmentar la productivitat.

Societats urbanes: eren les que ja havien experimentat un procés d'industrialització i un èxode rural. Es van desenvolupar en àrees econòmicament més actives.

Predomini de la Burgesia

La burgesia va ser el grup més poderós en la nova societat industrial. Es basaven en la propietat i la riquesa, donant lloc a la plutocràcia (govern dels rics). El seu estil de vida imitava el de l'antiga noblesa.

Causes del Naixement del Moviment Obrer

• Problemes socials:
• Dures condicions laborals dels treballadors industrials (jornades llargues, disciplina molt dura, absència de festius, manca de protecció social en cas d'atur, etc.).
• Rebuig de les màquines per part dels treballadors del camp i de la indústria que temien perdre el lloc de treball.
• Incorporació de les dones i els nens al treball fabril i domèstic en condicions d'explotació.

Bases Ideològiques del Moviment Obrer

Socialisme Utòpic

Defensava una societat ideal en pau i harmonia que s'havia d'assolir de manera pacífica. Es va plasmar en la fundació de petites comunitats igualitàries. Van destacar: el Comte de Saint-Simon, Charles Fourier i Robert Owen.

Socialisme Marxista

Creia en la lluita constant entre classes socials. Defensava la revolució del proletariat contra la dominació de la burgesia i la instauració d'una dictadura del proletariat amb un sol estat.

Anarquisme

Creia en la lluita de classes i defensava la revolució, però rebutjava la formació d'un estat proletari o qualsevol altra institució.

Desenvolupament del Moviment Obrer

Primeres Associacions

Van sorgir al Regne Unit des de finals del segle XVIII, però van ser prohibides el 1800.

Ludisme

Moviments de caràcter violent contra les màquines, especialment en la indústria tèxtil.

Legalització de l'Associació Obrera

Robert Owen va fundar un gran sindicat nacional, que va fracassar.

Cartisme

Moviment obrer de caràcter polític que, a més de les millores de les condicions laborals, exigia drets polítics.

Sindicats Professionals

Formats en sectors concrets, generalment per obrers qualificats, que pretenien implantar millores mitjançant negociacions pacífiques.

La Primera Internacional

Es va originar en una reunió de sindicalistes britànics i francesos a Londres. El 1864 es va constituir oficialment amb representants de diversos països europeus. S'inspirava en les bases ideològiques del socialisme revolucionari. Aviat es va produir una divisió ideològica entre els partidaris del marxisme i els anarquistes. Al congrés de l'Haia del 1872 es va materialitzar la divisió de l'organització i, a partir d'aleshores, va entrar en decadència.