Societat Industrial vs. Postindustrial: Característiques i Educació

Societat Industrial vs. Postindustrial

Societat Industrial

La societat industrial era aquella en què les empreses dominants eren productores de béns tangibles. Era una societat estàtica, que responia a unes mateixes lleis, pautes i normes. La major part de la producció estava marcada pel treball en cadena, i la base de l'economia es basava en la transformació de matèries primeres. Gràcies a la mecanització i automatització de les cadenes productives, es produïa una gran quantitat de béns mobles.

Societat Postindustrial

La societat postindustrial té dues característiques principals:

1. La capacitat d'innovació i d'aplicació de coneixement esdevé fonamental en els processos productius.
2. La producció de béns culturals comença a ocupar la centralitat que tenia, en cert moment, la producció i difusió de béns materials.

En la societat postindustrial coexisteixen les noves economies amb les velles formes de producció, ja que apareixen necessitats que no es poden satisfer amb les noves bases de l'economia (béns intangibles). També conviuen les noves i les velles formes educatives: escoles que cerquen i estimulen un model de l'ésser newtonià i d'altres l'ésser quàntic (en paraules de J. Canimas).

Canvis en l'Espai i el Temps

El traspàs d'una societat industrial a una postindustrial també ha provocat canvis en l'espai i el temps.

• Espai: En la societat industrial, l'espai es centrava únicament en la fàbrica. Sovint, es creava un recinte industrial amb cases, església, escola, etc., per satisfer les necessitats dels treballadors (tot girava entorn de la fàbrica). L'educació es donava únicament a l'escola. En canvi, en les societats postindustrials, els espais s'han interconnectat. Existeixen les societats xarxa, on tots els nusos productius i vivencials es troben en permanent comunicació. A més, l'educació es dóna a tot arreu: la societat i la ciutat eduquen (no únicament l'escola, i és per això que cal que es reinventi).
• Temps: En les societats industrials, es consumia allò que es produïa; per tant, era el consumidor qui s'adaptava a les produccions, i aquest model era el mateix amb l'educació. En les societats postindustrials, l'educació travessa el temps.

L'Educació en la Societat Industrial

Com que la societat industrial treballava en cadena, els treballadors eren només un apèndix de les màquines. Es requeria una persona que complís amb els requisits de l'acompliment quotidià, de la rutina, la continuïtat, l'ordre i la disciplina.

• Per tant, es reclamava una persona submisa, obedient, poc crítica i avorrida, entre d'altres. És per això que als alumnes d'aquella època se'ls ensenyava a ser callats, quiets i obedients, ja que en un futur serien la força productiva i haurien de respondre al que demanava la societat.
• En paraules de Joan Canimas, una persona newtoniana, ja que es tractava d'un món ordenat.

L'Educació en la Societat Postindustrial

Un cop apareix la societat postindustrial, es necessita una persona preparada per afrontar imprevistos en la producció i en les finances. Una persona que ha d'aprendre a aprendre, que ha d'adquirir aptituds i habilitats (més que coneixements), que poden quedar ràpidament obsolets. Una persona preparada per donar resposta ràpida, adequada i creativa als problemes sempre canviants que el seu àmbit professional li plantejarà. El capitalisme necessita persones crítiques, creatives i inquietes.

• En paraules de Joan Canimas, una persona quàntica, ja que viurà i haurà de sobreviure en un món on no hi ha normes, no hi ha lleis i que és un caos.