Societat i Moviments Socials al Segle XIX: De l'Estament a la Classe

Societat i Moviments Socials al Segle XIX: Transformació i Lluita

El procés de reforma agrària i el desenvolupament de la industrialització van donar lloc a la configuració d'unes relacions socials que van culminar en la desaparició dels estaments i en el sorgiment d'una societat de classes basada en el dret de propietat i en la igualtat davant la llei i la fiscalitat. Aquest nou model va permetre una major mobilitat social, ja fos per l'èxit en els negocis, per la carrera administrativa o per la carrera militar.

La supressió dels privilegis senyorials i de les categories jurídiques va comportar que les desigualtats i els enfrontaments de classes es manifestessin en el terreny econòmic. La riquesa va convertir-se en la categoria bàsica de definició social. Mentre la burgesia era propietària, van sorgir els grups sense riquesa o propietat: els obrers, els llauradors pobres i els jornalers. La presa de consciència dels treballadors del fet de pertànyer a una classe social diferent de la dels seus amos i la necessitat de millorar la seva situació va donar lloc a una conflictivitat social que va posar èmfasi en la lluita per la igualtat.

En la defensa dels drets dels treballadors va néixer el moviment obrer. Es van desenvolupar el socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme, ideologies que criticaven les desigualtats econòmiques del capitalisme i proposaven un model social més igualitari basat en formes de propietat col·lectives.

De la Societat Estamental a la Societat de Classes

Al segle XIX, les idees econòmiques i polítiques liberals van originar canvis socials pronunciats. Va desaparèixer l'organització social estamental i es va implantar la societat de classes. Aquest procés va ser lent per la falta d'una industrialització important, per la gran propietat agrària i pel poder dels grups privilegiats de l'Antic Règim (noblesa i clergat).

Els Nous Grups Dirigents: Burgesia i Elits

La nova classe dominant estava formada per:

• Aristòcrates de llinatge i nous terratinents
• Fabricants bascos i catalans
• Banquers
• Grans comerciants
• Promotors urbans (i d'altres)

Amb aquests, l'elit de l'exèrcit i la jerarquia de l'Església formaven el grup de poder a Espanya.

Les Classes Populars i la Desigualtat Social

Les classes populars constituïen la immensa majoria de la població i agrupaven l'ampli ventall de sectors socials que, en el procés de revolució liberal, van passar a configurar el grup social desfavorit.

Comportaments Socials a l'Espanya Liberal

Al segle XIX, el poder i la influència social de la noblesa i l'Església continuaven sent molt importants, però els nous hàbits burgesos i les formes de sociabilitat obrera es van anar obrint pas i van transformar els tradicionals comportaments socials.

Els Primers Moviments Socials i la Consciència de Classe

Mentre en uns grups socials el creixement industrial i agrari comportava amplis beneficis, en uns altres no va dur cap millora de les seves condicions de vida. Les lluites socials es van intensificar al llarg del segle XIX.

L'Arribada de l'Internacionalisme (1868-1874)

L'AIT, coneguda com a Primera Internacional, es va crear el 1864 en defensa de l'emancipació de la classe obrera, i agrupava diverses associacions obreres de signe socialista i anarquista.

Anarquisme i Socialisme: Ideologies Obreres

Amb l'establiment del règim de la Restauració de 1874, les organitzacions obreres van ser reprimides i es van veure obligades a la clandestinitat. Que els liberals estiguessin al govern el 1881 va comportar una major permissivitat i que les associacions obreres fossin legalitzades de nou.