Societat, Política i Ciutadania: Conceptes Clau

De la Societat a la Política

Els éssers humans no podem subsistir aïlladament. Per poder sobreviure hem de conviure. Per poder conviure en societat sembla que cal establir unes normes i alguna forma d’autoritat. D’aquesta manera la societat s’organitza políticament.

• L’humà és sociable per naturalesa.
• La polis és la forma més perfecta de societat humana.
• L’ésser humà està dotat de raó i llenguatge.
• Els éssers humans tenen sentit de la justícia, del que és correcte i del que és bell.

L’ésser humà neix en una família, però es desenvolupa com a membre d’una societat. Viure en societat implica organitzar la convivència. Així neix la política.

Què és la Política?

Manera de resoldre els conflictes socials per mitjà del diàleg, la negociació i el pacte. És la gestió pacífica dels interessos dels individus que viuen en societat. És l’encarregada de solucionar els problemes de la societat.

Com a membre d’una comunitat política democràtica, l’ésser humà adquireix la condició de ciutadà.

Ciutadania

És una relació entre un individu i una comunitat política, a través de la qual aquest individu és considerat membre de ple dret d’aquesta comunitat.

El ciutadà és qui és reconegut com a membre de ple dret dins una comunitat política democràtica. Té drets (civils, socials, etc.) i està obligat a complir els deures corresponents.

S’entén com la participació activa en la vida pública. El ciutadà és qui reuneix els requisits per poder participar en els afers públics i no es reclou només en els assumptes privats.

El ciutadà grec sap que el diàleg i la deliberació són el procediment adequat per tractar totes les qüestions públiques, per damunt de la violència o la imposició.

Liberalisme

Teoria política que es basa en el reconeixement dels drets de l’individu (a la vida, a la llibertat i a la propietat), sorgit a Anglaterra. En el terreny polític, defineix un Estat que garanteixi aquests drets i, en el terreny econòmic, defensa la llibertat econòmica i la mínima intervenció de l’Estat.

• Ciutadania social: el ciutadà no és solament la persona que té drets civils i polítics, sinó també drets socials.
• Ciutadania política: la ciutadania suposa un estatus jurídic que concedeix un conjunt de drets civils i polítics.
• Ciutadania econòmica: el ciutadà de les societats democràtiques pot tenir reconeguts certs drets econòmics.
• Ciutadania civil: a través de la seva activitat en la societat civil, els ciutadans adquireixen valors morals i arriben a ser membres cívics, actius i responsables de la seva societat.
• Ciutadania intercultural: es pot ser ciutadà conservant la pròpia cultura, sense necessitat de ser assimilat per la cultura dominant, però respectant i aprenent d’altres cultures.
• Ciutadania global: expressa en conclusió la necessitat de fer extensius al conjunt de la humanitat els drets i deures reconeguts pels Estats democràtics, els ciutadans han de fer compatible el compromís amb els interessos globals de la humanitat.

Ciutadania i Civisme

Civisme: dimensió activa de la ciutadania i comporta la participació i responsabilitat, manera d’actuar d’un bon ciutadà, tractar als altres amb el respecte i la delicadesa amb què voldríem que ens tractessin a nosaltres.

La ciutadania activa inclou les obligacions i compromisos amb els altres, sigui perquè el ciutadà està convençut de fer-ho, o perquè compleix la legalitat i els convencionalismes de la convivència.

Ciutadania i Moral

La relació dels individus amb la comunitat de la qual formen part adquireix matisos morals, ja que s’ha d’ajustar a normes relatives al que està bé o malament.

Valors de la ciutadania moral cívica

• Llibertat:
  • Participació: Afers públics i dret de prendre decisions que afecten a la comunitat política.
  • Independència: Respecte a les intromissions de l’Estat en la vida privada de l’individu.
  • Autonomia: Capacitat de decidir per si sol.
• Igualtat:
  • Jurídica
  • D’oportunitats
  • Social

  Totes tres són el mateix, igualtat de tots els ciutadans davant la llei.

• Solidaritat: valor que consisteix en sentir-se unit a altres persones o grups, compartir interessos.
• Tolerància: Disposició cívica a conviure en harmonia amb persones de creences, formes de vida o costums diferents dels propis, la tolerància activa és respecte.
• Diàleg: un tot sol no posseeix la veritat, i dialogar és cercar de manera compartida el que és vertader i just, el diàleg és igualitari.

Ciutadania i Educació Cívica

La ciutadania apareix com un procés a través del qual la persona va elaborant la consciència que pertany a la comunitat, aprèn valors (valors cívics) i normes que possibiliten la convivència i fa seus els interessos de la comunitat. Les dues interpretacions estan relacionades, ja que les dues s’adeqüen i s’aprenen en societat.

Educar els valors cívics significa aconseguir que les persones els facin seus i els posin en pràctica.

El Poder Polític

Capacitat dels individus, els grups o les institucions per fer alguna cosa o per aconseguir que d’altres ho facin.

Max Weber distingia tres tipus de poders (polític, econòmic i ideològic) tenen la capacitat de sotmetre els altres per aconseguir una obediència.

• Coerció: capacitat d’obtenir obediència a través de la privació (de la llibertat, de la propietat...).
• Persuasió: capacitat de convèncer els altres perquè modifiquin el seu pensament.
• Retribució: obtenir obediència a través de l’intercanvi (es fa a canvi d’una cosa que el poder polític li ofereix).