La societat postindustrial i els fluxos econòmics

La societat postindustrial:

Situació de la indústria fins a mitjan segle XX.

Des de la revolució industrial fins mitjan del S.XX, gairebé tota la indústria mundial es localitzava als països anomenats desenvolupats. En aquella època, les expressions països industrialitzats i països desenvolupats podien considerar-se sinònimes.

Impacte de les noves tecnologies.

Amb l’aparició de noves tecnologies, com ara la informàtica, la telemàtica o la robòtica, els sistemes de producció van anar canviant i deixà de ser tan necessari dominar la indústria tradicional per tenir el control de l’economia. En canvi, les tecnologies punta i els sistemes de transmissió d’informació van esdevenir cabdals alhora d’assolir poder econòmic.

Situació actual de les indústries manufactureres.

En aquesta societat ja no cal que el món desenvolupat tingui les indústries, especialment les manufactureres, al seu territori. Ben al contrari, portar les fàbriques a països poc desenvolupats pot ser un bon negoci, a més d’una manera de treure’s de sobre problemes laborals i activitats contaminants.

Característiques de l´actual sistema econòmic.

Fragmentació i la deslocalització de la producció, d’una banda, i per l’enorme i creixent nombre d’intercanvis de tot tipus, de l’altra.

Enumera algunes característiques de la UE en un món global.

UE en conjunt es una de les tres potències mundials, i en alguns aspectes com ara l’exportació de mercaderies i serveis es capdavantera.

L’economia va ser l’element fonamental del procés d’integració. Un dels resultats més visibles d’aquest procés fou la posada en marxa, el gener de 2002, de l’euro. La UE es una societat postindustrial i terciaritzada, ja que la part més important de la seva economia es basa en el sector dels serveis.

Els fluxos visibles:

Explicar el mercat dels productes energètics.

El mercat de l’energia es dominat per la compra i la venda d’hidrocarburs: el gas natural, el petroli i els seus derivats. El comerç de l’energia per si sol equival a un 10% del total mundial i els estats el consideren una qüestió prioritària per la seva importància estratègica, tant des del punt de vista econòmic com el de seguretat. Qualsevol acció que pugui desestabilitzar els preus o la circulació del petroli sol provocar una resposta contundent, fins i tot de tipus militar, per part dels estats més poderosos.

Explicar el mercat dels productes agrícoles.

El mercat internacional de productes agrícoles n’ofereix un ventall molt ampli: blat, civada, blat de moro, fruites, cafè, cacau, canya de sucre, especies, tabac, coto, etc... dins aquest mercat es poden diferenciar dues vies comercials: les exportacions de productes de països desenvolupats, com ara els cereals, i les exportacions de productes de països no desenvolupats, sobretot el cafè i el cacau, que son originaris de climes tropicals.

Explicar el mercat dels productes industrials.

Els productes industrials son el valor dominants dins el conjunt dels intercanvis comercials al món ja que sumen prop de tres quatres parts del total. Dins aquest grup, els productes mes destacats son els automòbils, la informàtica i l’electrònica de consum, la maquinaria industrial i els materials per als transports i les telecomunicacions.

Dins dels fluxos no visibles explicar els moviments del capital.

Capital: gràcies a la globalització tecnològica és possible comprar i vendre a tot el món. El mercat financer permet fer compres i vendes virtuals de diners entre països. Aquesta virtualització extrema provoca una interdependència a tot el planeta amb un efecte domino, que en més d’una ocasió ha provocat crisis econòmiques generalitzades.