Societat Urbana i Classes Socials al Segle XX

El nou marc: cap a una societat urbana

Un dels fenòmens més importants és la urbanització del món, és a dir, cada vegada es viu més a les ciutats i menys al camp. Un exemple seria la ciutat de Barcelona. Es construeixen nous barris, molt ben planificats i que, en general, es coneixen com a eixamples. Com per exemple el de Barcelona; en aquests barris hi vivia la burgesia, mentre que les classes populars predominaven al centre de la ciutat, a barris antics.

Aquestes ciutats van creixent, i fan que arribin a un punt en què el teixit urbà arriba als pobles del costat (aquests es converteixen en barris). Aquests nous barris es converteixen en el centre econòmic i polític, mentre que, en alguns casos degradats, són ocupats per població desafavorida. A la ciutat apareix una segregació de l'espai segons les diferències socials. En alguns casos, com als EUA, s'afegeix una altra segregació que és l'ètnia o racial. Els indígenes queden renegats en unes reserves d'on no poden sortir (EUA).

Les elits urbanes: l'alta burgesia i l'aristocràcia

Tot i que formen la mateixa classe social, hem de dir que l'aristocràcia va aparèixer a l'Antic Règim, mentre que la burgesia, a la Revolució Industrial. Als països industrialitzats, l'alta burgesia està ben definida per la seva riquesa immobiliària. Aquesta gent de l'alta burgesia solia ser propietària de grans finques i posseïa accions de diverses empreses. D'altra banda, l'aristocràcia acaparava càrrecs importants, com l'exèrcit o en el cas diplomàtic; solen practicar l'endogàmia de classes (a través del matrimoni, les dues passen a ser del mateix nivell).

Als països mediterranis, existia una altra burgesia, terratinent (propietaris de grans latifundis, típica de regions com el sud d'Espanya, Andalusia, sud d'Itàlia). Catalunya no ha tingut mai una classe important de terratinents, ja que la majoria eren classes mitjanes. En alguns països, aquesta burgesia monopolitzava el poder econòmic i polític. A finals del segle XIX i principis del segle XX, aquesta era la situació majoritària a Espanya. L'alta burgesia també era la propietària dels grans diaris; en gran part, també dominaven els mitjans de comunicació.

Té una ideologia liberal i conservadora. En aquella època, exhibien molt les seves riqueses, amb grans festes, palaus i vestimenta. Posaven un nombrós servei domèstic. L'alta burgesia s'entretenia amb els balls, els balnearis i participaven en clubs privats.

El proletariat

A principis del segle XX, el proletariat ja representava el 40% de la població activa. Tampoc era un grup homogeni; caldria distingir obrers qualificats, capatassos, encarregats i, d'altra banda, una majoria d'obrers no qualificats (èxode rural); aquests ocupaven els llocs més baixos i els salaris més baixos. Tenien una vida de subsistència, però també havien tingut millores legislatives, com ara que la jornada havia quedat en 8 hores, s'havia prohibit el treball infantil i hi havia una protecció social. Des del punt de vista ideològic, la Revolució Russa va tenir molta influència; pensaven que una revolució era la solució als seus mals.

La classe obrera estava oposada al liberalisme i defensava més posicions comunistes, socialistes, etc. La vida quotidiana a la classe obrera era diferent de la de l'alta burgesia: balls populars, parcs d'atraccions, el cinema, competicions esportives.

Els camperols

A finals del segle XIX i principis del XX, la situació dels camperols, segons les regions, varia molt; depèn del repartiment de la propietat de terra. En els casos més dolents, és on la propietat de la terra pertany a un grup de terratinents. La majoria dels pagesos són temporers o jornalers; és una situació molt desequilibrada, i els jornalers emigren cap a les ciutats. Aquesta situació es donava en regions endarrerides, sobretot regions de l'àrea del Mediterrani i del sud d'Itàlia. La productivitat del camp solia ser molt baixa, i els terratinents no es preocupaven per millorar la productivitat dels latifundis.

La situació rural positiva és el repartiment de la terra (igualitari), que fa que apareguin els pagesos propietaris mitjans, però molt preocupats per augmentar la productivitat de la terra; es comença a utilitzar la tecnologia i està orientada cap al mercat. Comença a haver-hi una emigració de tipus qualificat. Els propietaris molt petits tenien minifundis (agricultura d'autosubsistència, l'excedent era inexistent).

La classe mitjana

La classe mitjana al segle XX experimenta un gran augment. Aquest augment es relaciona amb el procés d'urbanització. Són un grup de gent que se situa entre la burgesia i la classe treballadora. La podem caracteritzar com una classe heterogènia, però són persones que tenen ingressos amb un treball no manual, i que gaudeixen d'un nivell de cultura més alt que el proletariat (artesans, botigues, petits negocis, petites empreses, funcionaris i professions liberals). El que més valora aquest grup social són l'educació i l'ensenyament (tenir pocs fills), 2 o menys.

Es gasten diners a donar estudis als fills. També valoren el treball, l'esforç personal i l'estalvi. També disposen de servei domèstic. Des del punt de vista ideològic, les que predominen són, d'una banda, el liberalisme progressista (sufragi universal, valors democràtics) i, d'altra banda, el socialisme reformista (socialdemòcrata). En èpoques de crisi molt greu, no és estrany trobar persones de classe mitjana donant suport a opcions de tipus feixista.

La família i la condició femenina

La família

A la ciutat, la família perd el seu caràcter de família extensa, no així en l'àmbit rural (es manté, hi convivien 3 generacions). Va sent substituïda per la família nuclear (hi convivien 2 generacions). La família perd el seu caràcter patriarcal, típica situació en què el pare és l'autoritat i ha de mantenir els seus membres. El paper de la dona és un paper subordinat.

La condició femenina

A principis del segle XX, les noies eren educades separadament dels nois; anaven a col·legis femenins (les assignatures eren diferents de les dels nois). Era molt estrany que les noies arribessin a la universitat; les poques que hi van arribar eren de la burgesia o de classe mitjana ben situada. Això era més dificultós en l'àmbit rural (analfabets); els nois hi anaven més temps. Era molt dificultós per a la dona integrar-se en el món laboral, perquè es considerava que l'àmbit de la dona era la llar. Això comença a canviar després de la Primera Guerra Mundial. Posteriorment, es van integrar al treball amb normalitat (Gran Bretanya, França, Alemanya).

Les dones patien discriminacions en el món laboral, amb sous més baixos. Des del punt de vista polític i social, la dona patia una greu discriminació; se li negava el dret a vot (sufragi universal masculí). A principis del segle XX, això comença a canviar perquè les dones fan un moviment sufragista. Es comencen a trencar tabús importants en relació amb la dona; aquests tabús es veuen en la moda. Les dones comencen a tenir una vida social i surten de la llar. Comencen a practicar esport, i apareixen premsa i revistes per a elles (Vogue).