Societat i Vida Quotidiana a l'Antic Israel: Geografia, Religió i Grups Socials

Geografia Històrica de l'Antic Israel

L'antic Israel estava dividit en diverses regions històriques:

• Galilea

  Regió històrica muntanyenca situada al nord d'Israel, vora el mar Mediterrani.

• Samaria

  Regió muntanyenca de Palestina situada a la part nord de Cisjordània.

• Judea

  Part muntanyenca del sud de la històrica Terra d'Israel.

La Religiositat i les Festes Jueves

La religiositat jueva es manifestava a través de diverses festes i pràctiques:

• La Pasqua

  Es perllongava durant 8 dies i se celebrava a principis o mitjans d'abril.

• Pentecosta

  Se celebrava a finals de maig o principis de juny, depenent de la data de la Pasqua.

• La Festa de les Botigues o de les Barraques

  Era la més espectacular. Per recordar l'estada al desert, cada família es feia una barraca de brancatge a les rodalies de la ciutat. Se celebrava a mitjans d'octubre.

A més, tots els dissabtes anaven a la sinagoga per al culte i l'estudi de la Llei.

Grups Socials i Religiosos a l'Antic Israel

Grups Religiosos

• Sacerdots

  Eren descendents de la família d'Aaron i s'encarregaven de la cura del Temple de Jerusalem, on oferien els sacrificis. S'estima que n'hi havia aproximadament 7.000. Eren gent del poble que vivien de les ofrenes i els oficis religiosos.

• Fariseus

  Grup religiós caracteritzat per la seva estricta observança de la Llei. Tenien una gran influència sobre la població i pertanyien principalment a la classe mitjana.

• Essenis

  Monjos que vivien en comunitat esperant l'arribada de dos messies, un religiós i un polític, per restablir la justícia, posar fi al pecat i restaurar l'imperi d'Israel. Pertanyien majoritàriament a la classe baixa.

• Mestres de la Llei (Escribes)

  Eren els experts en la Llei. Podien ser laics, sacerdots, fariseus o saduceus. Molts pertanyien al partit dels fariseus. La seva missió era interpretar i explicar la Llei que Déu va donar a Moisès.

Grups Socials

• Romans

  No eren amics dels fariseus, tot i que vivien amb ells. Estaven units amb els publicans i col·laboraven amb ells.

• Samaritans

  Eren seguidors de la Llei, però només admetien el Pentateuc, rebutjaven la resta de llibres de l'Antic Testament i no reconeixien Jerusalem com a centre religiós. Tenien el seu temple al Mont Garizim. Hi havia un gran odi entre ells i els jueus.

• Zelotes

  Eren un moviment extremista i armat. El seu nom significa "gelosos de Déu". Pertanyien a les capes més pobres del poble i organitzaven revoltes contra l'ocupació romana.

• Dones

  La dona no tenia els mateixos drets civils ni religiosos que l'home. Una dona depenia totalment del seu pare fins a l'edat de 12 anys. Amb el matrimoni, la dona passava a dependre del seu marit.

• Plebs Rural i Pescadors

  Era la classe social inferior, la plebs, composta fonamentalment per habitants del camp, moltes vegades descendents d'estrangers, que no coneixien la Llei més que en el fonamental i ni tan sols això complien.

Vida Quotidiana a l'Antic Israel

Cases Jueves i Romanes

Les cases senzilles dels pobles de Palestina en temps de Jesús eren de tova, una barreja d'argila i herba seca. Les ciutats, en canvi, estaven construïdes amb maó i pedra.

Les cases romanes eren de tres tipus diferents:

• Domus: Habitatges de persones riques, organitzades al voltant d'un pati anomenat atri.
• Insulae: Cases de diversos pisos per a classes menors.
• Vil·les: Cases de camp amb grans extensions de terreny per al cultiu.

Menjar i Costums Alimentaris

L'aliment es prenia generalment en dos àpats; el més important era el de la nit, quan es reunia tota la família. Abans de dinar es rentaven les mans com un ritu de purificació religiosa. La religió jueva prohibia menjar carn d'animals impurs.

El Temple de Jerusalem

El Temple de Jerusalem va ser un element central de la vida religiosa jueva:

• Creació: 960 a.C.
• Destrucció: 586 a.C.

El Temple significava la presència de Déu enmig del poble. Aquí es guardava l'Arca de l'Aliança.

Israel va ser un Estat teocràtic, un Estat en què el més important era la religió, i els dignataris religiosos posseïen la màxima autoritat en la majoria dels casos.