Societats multilingües: repte i diversitat

Societats lingüísticament diverses

Com a conseqüència de la globalització, és a dir, de la consolidació d'una nova forma d'organització de la humanitat a escala mundial, les societats locals han esdevingut més complexes. Aquesta complexitat també es dóna en el pla lingüístic. En la societat europea actual, per exemple, hi conviuen moltes més llengües que fa unes dècades.

Un dels factors que més ha afavorit aquesta proliferació de llengües als països europeus és l'arribada massiva d'immigrants des dels punts més diversos del planeta (est d'Europa, Àfrica, sud-est asiàtic, Amèrica llatina...). Altres factors de diversificació lingüística són el desenvolupament turístic (que a Mallorca, per exemple, ha propiciat la instal·lació amb força de l'alemany) o la revolució tecnològica (que, a través d'Internet i de la informàtica en general, ha impulsat la presència de l'anglès arreu del món).

El repte de la diversitat lingüística

La diversificació lingüística que es dóna a l'interior de cadascuna de les societats que conformen el món global no és garantia d'enriquiment. Ben al contrari, gran part de les aproximadament sis mil llengües diferents que actualment es parlen al món corren el risc de desaparèixer els propers anys sota la pressió d'altres llengües, que s'han instal·lat en els seus respectius territoris i comunitats i que són considerades més fortes des de diversos punts de vista: s'escriuen, disposen d'una normativa oficial, tenen un nombre més elevat de parlants, són prioritàries en les relacions polítiques, econòmiques i comercials a nivell internacional, etc.

Per exemple, idiomes com l'anglès, el xinès mandarí o l'àrab poden arraconar i, finalment, eliminar, moltes llengües de pobles sotmesos o integrats en aquestes òrbites culturals.

Solucions per a la discriminació lingüística

La solució a aquesta situació de discriminació és que totes les llengües es considerin com un patrimoni de la humanitat i es prenguin les mesures polítiques que en permetin la conservació i la igualtat de drets dels seus parlants respecte als parlants de llengües més consolidades. Cal tenir present que només unes deu llengües superen els cent milions de parlants, mentre que prop del 90% de les llengües del món tenen entre cent i un milió de parlants.

Diferents llengües, diferents funcions

Les llengües tenen diverses funcions des del punt de vista dels individus, però també de les societats. En les societats complexes que han anat sorgint com a conseqüència de la globalització, cal conèixer aquestes diferents funcions i decidir democràticament —no pas per imposició demogràfica o econòmica— quina o quines llengües han de servir per a cada funció.

Funcions de la llengua:

• Funció identificativa i de cohesió social. La llengua pròpia d'una societat és la que parlen habitualment els seus membres. Fa la funció de llengua comuna i permet expressar la manera d'entendre el món i la vida que, a grans trets, comparteixen els ciutadans d'un país. Si parlant la gent s'entén, parlant la mateixa llengua poden discutir la manera concreta d'organitzar-se, de progressar, d'integrar-se en la humanitat.