Socioeconomia, Organitzacions i Models Productius

Socioeconomia: economia i societat

La socioeconomia estudia la connexió entre l'economia i la societat. Les decisions econòmiques estan condicionades per les relacions, les normes, els valors, les cultures i les institucions.

• Capitalisme: Sistema de mercats en equilibri recolzat per intervencions de l'Estat. Economia de mercat desenvolupada i treball assalariat.
• Liberalisme: Mercat lliure, dret a la propietat privada i llibertat de contracte.

Karl Polanyi i la crítica al liberalisme

Karl Polanyi critica el liberalisme econòmic del segle XIX. Un mercat autorregulat implica una disrupció social i provoca conflictes. Polanyi afirma que l'economia sempre està incrustada en les relacions socials i necessita institucions per funcionar.

Incrustació social: Les decisions econòmiques estan immerses en xarxes socials concretes. Es divideix en tres dimensions: relacional, estructural i temporal.

Sociologia de les organitzacions i desigualtats

Les organitzacions són formes centrals de coordinació social per assolir objectius. Són espais de poder, conflicte i reproducció de desigualtats.

Max Weber i el model burocràtic

Segons Max Weber, la burocràcia és el model organitzatiu racional per excel·lència, basat en la jerarquia, la divisió del treball, les normes i la impersonalitat. Tanmateix, pot generar alienació, rigidesa i pèrdua de sentit.

• Inèrcia burocràtica: Les organitzacions tendeixen a continuar existint i funcionant igual encara que hagin perdut la seva funció original.
• Llei de ferro de l'oligarquia: Tota organització, encara que sigui democràtica al principi, acaba concentrant el poder en poques mans.
• Teoria institucional: Les organitzacions no adopten estructures només per ser eficients, sinó també per guanyar legitimitat social.
• Desigualtats de gènere: Les normes, estructures i pràctiques organitzatives incorporen supòsits implícits sobre la masculinitat i la feminitat.

Relacions laborals i models productius

• Taylorisme: Organització científica del treball mitjançant l'estudi dels temps i moviments, la separació entre planificació i execució, i la divisió extrema de tasques.
• Fordisme: Producció en cadena i estandardització, combinant salaris alts amb consum massiu. Va impulsar el creixement econòmic, però també va reforçar la rigidesa del sistema i la monotonia del treball.
• Toyotisme: Sistema just-in-time, reducció d'estocs, qualitat total i implicació dels treballadors en la millora contínua. Tot i ser més flexible i eficient, també genera noves formes de pressió i dependència.

Era postindustrial: Actualment definida per la digitalització, la globalització i l'automatització.