Sociolingüística: Bilingüisme, Multilingüisme i Diglòssia
Clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,1 KB
La Sociolingüística: Ús Social i Variació Lingüística
La sociolingüística estudia l’ús i no ús que es fa de la llengua, condicionat pel context social (variació lingüística). La lingüística, en canvi, estudia l’estructura interna de l’idioma.
El Multilingüisme i el Contacte de Llengües
El multilingüisme és la utilització de més d’una llengua en un mateix territori. A Europa, només Portugal, Albània i Islàndia són monolingües. En els altres estats, trobem contacte entre grups socials que parlen diferents idiomes o alternen l’ús de llengües diferents. A l’Índia, per exemple, es parlen unes dues-centes llengües.
El 1953, *Uriel Weinreich* va difondre el concepte de **contacte de llengües** per referir-se a la relació que dues o més llengües mantenen en un mateix territori.
El contacte de llengües pot venir donat per processos d’expansió i unificació política, moviments migratoris, relacions de veïnatge, etc.
El Bilingüisme: Tipus i Classificació
El bilingüisme és la situació en què dues llengües entren en contacte. Hi trobem tres tipus principals: l’individual, el territorial i el social.
Bilingüisme Individual
El bilingüisme individual és el domini de dues llengües per part d’una mateixa persona. Distingim entre diverses categories:
Segons el domini de les habilitats:
Actiu: Parlants que entenen i parlen les dues llengües.
Passiu: Parlants que entenen una de les dues llengües, però no la parlen.
Segons el grau de coneixement:
Simètric: Parlants que coneixen dues llengües per igual.
Asimètric: Parlants que coneixen més una llengua que l'altra.
Segons la motivació:
Instrumental: Parlant que aprèn la segona llengua per raons pràctiques.
Integrador: Parlant que aprèn la llengua pel desig de ser membre de la comunitat que la parla.
Els diferents tipus de bilingüisme individual els estudia la *psicolingüística*.
Bilingüisme Territorial
El bilingüisme territorial es dóna quan dues comunitats lingüístiques coexisteixen en un espai geogràfic, però l'ús de l'idioma està delimitat en zones específiques. Per exemple, Bèlgica ha delimitat dos territoris: un on es parla neerlandès i l’altre francès. La Constitució reconeix dues llengües estatals i declara l’oficialitat única de cadascuna en els seus territoris. Es tracta, doncs, de dues zones monolingües dins d'un mateix estat.
Bilingüisme Social i Conflicte Lingüístic
El bilingüisme social és el fet d’utilitzar dues llengües en un mateix territori (llengua autòctona i la sobrevinguda). Pot ser un bilingüisme generalitzat o bé limitat. També podem distingir entre el **bilingüisme oficial** (on hi ha cooficialitat lingüística) i el **no oficial** (on una de les llengües no és oficial).
Aquesta situació es compon de diversos elements clau:
La llengua autòctona (L1)
La llengua sobreposada (L2)
El conflicte lingüístic
Les interferències lingüístiques
L’àmbit d’ús
Amb el conflicte, L2 es va sobreposant a L1, fent que aquesta perdi àmbits d’ús. Notem el conflicte quan hi trobem interferències, que inicialment es manifesten en el lèxic.
Diglòssia: Ús Desequilibrat de les Llengües
En una societat, no trobem casos de bilingüisme generalitzat estable i neutre; una llengua sempre guanya àmbits d’ús davant l’altra, provocant així un conflicte lingüístic. Aquestes situacions s’anomenen *diglòssia*.
El concepte *diglòssia* es refereix a casos d’ús desequilibrat de dues llengües dins un mateix territori. Distingim entre la **llengua A** (utilitzada per a funcions prestigioses) i la **llengua B** (utilitzada en contextos informals, col·loquials i familiars).