Sociolingüística Catalana: Llengües, Bilingüisme i Normalització

Categories de Llengües a Catalunya

1. Llengües pròpies

   Són aquelles originades històricament al territori català i percebudes com a signe d'identitat col·lectiva, la qual cosa els atorga una funció de cohesió social. Exemple: el català, l’aranès i la llengua de signes catalana.

2. Llengües incorporades

   Són aquelles que, tot i no haver-se originat a Catalunya ni representar un signe diferencial d'identitat, tenen una presència rellevant en la societat catalana. Exemple: el castellà.

3. Altres llengües

   Són aquelles presents a la societat catalana que no tenen un estatus clarament definit. Exemple: l'àrab i l'amazic.

Tipus de Bilingüisme

A continuació, es presenten les definicions dels diferents tipus de bilingüisme:

1. Bilingüisme individual

   Ús equilibrat de dues llengües per part d'un individu, seleccionant-ne una o altra segons la comoditat personal, el propòsit comunicatiu o la integració en una comunitat.

2. Bilingüisme territorial

   Existència de dues zones clarament diferenciades lingüísticament dins d'un espai polític, com en el cas de Bèlgica, on es parla neerlandès a Flandes i francès a Valònia.

3. Bilingüisme social

   Coexistència de dues llengües en una societat, essent una pròpia del territori i l'altra afegida. Pot generar conflictes lingüístics i, tot i semblar igualitari, sol donar avantatge a la llengua dominant en detriment de la feble.

Conceptes Clau en Sociolingüística

Minorització

Minorització: Procés de disminució de l'ús d'una llengua per part de la comunitat que la parla al seu territori propi.

Substitució Lingüística

Substitució: Ocorre quan una llengua substitueix una altra a causa del procés de minorització, on la llengua pròpia de la comunitat és reemplaçada gradualment per una altra llengua.

Ecologia Lingüística

L'ecologia lingüística es refereix a l'estudi de les relacions entre les llengües en un determinat entorn, incloent-hi factors com la seva presència, interacció i supervivència.

Normalització Lingüística

La normalització lingüística és el procés mitjançant el qual es promou l'ús, l'ensenyament i la presència pública d'una llengua minoritzada o en perill, amb l'objectiu de garantir-ne la vitalitat i la continuïtat.