Sociolingüística i Descolonització

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,26 KB

Sociolingüística

Definició

La sociolingüística és la disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social. La llengua no és simplement una estructura, sinó també una qüestió d'ús. Hem de diferenciar, per tant, entre:

  • Estructura lingüística i mecanismes interns del funcionament de la llengua: sons, lèxic, regles morfosintàctiques...
  • Ús lingüístic: relacions entre la llengua i la societat.

La lingüística s'encarrega d'estudiar l'estructura de la llengua, la sociolingüística, de l'ús. La primera estudia l'essència de la llengua i la segona, les condicions d'existència.

Tipus de bilingüisme

  1. Bilingüisme individual: es produeix quan la convivència entre llengües es dóna en un individu que domina amb fluïdesa dues llengües.
  2. Bilingüisme social: comporta la convivència entre llengües al si d'una comunitat politicoadministrativa: hi ha una llengua pròpia del territori i, d'altra banda, la llengua pròpia d'una comunitat veïna.
  3. Bilingüisme territorial: implica la territorialització del bilingüisme, de manera que la llengua pròpia de cada territori té la consideració d'única llengua oficial d'aquest territori.

Diglosia

Es produeix quan un parlant o grup social, que fa servir dues llengües, no les utilitza al mateix nivell.

Descolonització

Causes de la descolonització

  • L'impacte de la Segona Guerra Mundial: Les derrotes de França i Gran Bretanya a l'inici de la guerra debiliten el seu prestigi. Els soldats de les colònies aprenen els ideals de llibertat i democràcia i els difonen als seus països formant guerrilles. Europa resta esgotada i destruïda per la guerra i no pot mantenir els seus imperis.
  • La Guerra Freda: Les dues noves superpotències, els EUA i l'URSS, es manifesten anticolonialistes, ja que volen accedir a uns territoris sota el control dels europeus. Les noves organitzacions internacionals, sobretot l'ONU, condemnen el colonialisme i defensen la descolonització. Intel·lectuals i l'Església defensen la descolonització i l'autodeterminació dels pobles.
  • L'escassa rendibilitat dels imperis: els imperis cada vegada costen més de mantenir i sols deixen beneficis a les grans empreses multinacionals. Els principals mercats es troben als països rics.

Tipus de descolonització

  • Negociada: es pacta amb la colònia les dates i característiques del procés d'independència.
  • Iniciativa de la metròpoli: la metròpoli dóna, per iniciativa pròpia, la sobirania de forma pacífica i ràpida a les colònies.
  • Violentes: mitjançant lluites.

Descolonització a l'Àsia

Península de l'Hindustan

Des de la fi de la Primera Guerra Mundial, hi ha partits anticolonialistes a l'Índia: el Congrés de Gandhi i la Lliga Musulmana d'Ali Jinnah. Hi ha protestes que demanen la independència a l'Índia, i es divideix en tres estats: l'Índia, el Pakistan i Sri Lanka. L'Índia i el Pakistan mantenen un conflicte fins avui.

Indoxina

Colònia francesa. Els ocupants japonesos, en acabar la Segona Guerra Mundial, proclamen la independència del Vietnam. França envia immediatament l'exèrcit colonial i hi ha una llarga guerra (1946-1954). La guerrilla va rebre ajuda soviètica primer i de la Xina més tard. Després, França reconeix la independència de Laos, Cambodja i Vietnam.

Indonèsia

Colònia dels Països Baixos. Va ser ocupada pel Japó durant la Segona Guerra Mundial. En acabar la guerra, Sukarno proclama la independència. A finals del 1949, Holanda reconeix la independència d'Indonèsia.

Descolonització a l'Àfrica

Conferència de Bandung

Va reunir 29 països ja independents. És l'inici del Moviment dels No Alineats, que creix fins als anys 80. Demanen:

  • Ser neutrals enmig de la Guerra Freda.
  • El dret dels pobles a l'autodeterminació.
  • No-intervenció estrangera.
  • Desarmament general.
  • Ajuda als països pobres.

Conseqüències de la descolonització

  1. Inestabilitat política:
    • Sistema polític no adaptat a la realitat.
    • Manca de personal preparat.
    • Dictadures militars, guerres internes.
  2. Fronteres artificials:
    • Fetes segons interessos de les metròpolis.
    • Guerres entre veïns.
  3. Conflictes interns:
    • Barreja ètnica, religiosa, cultural.
    • Guerra civil.
  4. Insuficiència educativa i sanitària:
    • Poques inversions de les metròpolis.
    • Malnutrició, analfabetisme.
  5. Triple dependència dels països pobres:
    • Tecnològica: no tenen diners per investigar i han de comprar tecnologia cara als països rics.
    • Financera: depenen dels crèdits de bancs estrangers.
    • Econòmica: han de vendre les matèries primeres a baix preu i comprar els productes manufacturats a preu elevat.

Entradas relacionadas: