Sociolingüística: Estudi dels usos socials de la llengua

Sociolingüística

Estudia els diversos usos socials de la llengua, el comportament dels parlants, l'ús que ells fan o les relacions que hi ha entre llengua i societat, la identitat lingüística de la societat, les actituds i els prejudicis enfront de la llengua. És freqüent que la llengua d'una comunitat estigui en contacte amb altres. Són les llengües en contacte.

Contacte de llengües

Les llengües es troben en contacte amb altres. És la convivència de dues o més en un mateix territori. Aquest fet provoca la influència entre elles. Per tant, hi ha un transvasament entre elles. La influència entre les veïnes serà bidireccional si les dues es troben en una situació de normalitat lingüística. Serà unidireccional si hi ha una superposició. Fenòmens, interferència, convergència, préstec, canvi de codi... Macrosociolingüística, se centra en les transferències, bilingüisme, diglòssia... Microsociolingüística, l'anàlisi de la parla i la interacció verbal.

Comunitat lingüística

Grup de membres, amb una mateixa llengua o varietat lingüística. Comparteixen consensos, regles, normes i actituds per a l'ús correcte de la llengua. Monolingüisme. Ús, coneixement d'una sola llengua per part d'un individu o estat. El individual, una persona, usa una sola llengua habitualment. El social, una societat usa només una llengua. Multilingüisme, ús de diverses llengües.

Bilingüisme

Ús altern de dues llengües. Les societats no són bilingües, ho són els individus. Situació freqüent. Bilingüisme social, si hi ha desequilibri entre les llengües provoca la substitució lingüística.

Bilingüisme individual

Persones que han après dues llengües des de petits, quan tenen la capacitat d'usar indistintament dues llengües. El passiu, coneix dues llengües però una no l'usa. L'actiu, coneix i usa les dues en tots els àmbits d'ús. L'instrumental, aprèn una llengua per raons laborals. Integratiu, per integrar-se en un grup.

Bilingüisme social

El bilingüisme individual afecta col·lectius sencers i es produeix quan en un territori hi ha dues o més comunitats de parlants. Això és degut a les guerres, les ocupacions colonials, situacions polítiques, econòmiques o socials en què un poble domina un altre. Així, els parlants es veuen obligats a conèixer una altra llengua. El bilingüisme unidireccional, hi ha parlants monolingües en llengua A però només hi ha bilingües en llengua B.