Sociolingüística: factors socials i usos lingüístics

Estudi lleng, interrelació factors socials (la llengua existeix perquè s'utilitza). Socioling, Estudia usos ling. Us ling, actuació del sistema lingüístic que l'individu comunica oralment o escritament en una llengua (no és fortuït ni espontani). Les llengües no evolucionen autàrquicament. Amb ling, (Joshua Fisman) construcció teòrica de base sociocultural que fa referència a un conjunt de situacions d'interacció humana, basades en les relacions entre participants i temes de comunicació. És una noció indissoluble de l'ús lingüístic. Registre (Thomas B. Reid) Modalitat lingüística pròpia d'un àmbit d'ús. Designar diferents varietats de llengua usades per un mateix individu en situacions socials diferents. Michael AK -> desenvolupament teòric. Tipus: científic, administratiu, literari, periodístic. Factors del Registre, camp, realitat de la qual es parla, 2 camps (generals, especials) Mode, condicions de producció, transmissió, percepció del discurs, elements materials implicats (diferències entre oral i escrit). Tenor, intenció que es vol aconseguir. To, grau de formalitat. Relació interpersonal entre emissor i receptor. Estand, procés social orientat a assolir objectius d'una llengua estàndard ben definida i amb plenitud de funcions. Concepte sociolingüístic. Abans, 3 grans esdeveniments històrics (invenció escriptura, naixement llengües romàniques, formació estats moderns). 4 fases, Selecció (triage de la varietat que farà de base) Codificació (fixar varietat escollida. Fixació ortogràfica, gramatical, lèxica) Difusió (ensenyament de la llengua) elaboració (ampliació dels recursos expressius i estilístics de la varietat codificada). L'estandardització és reeixida si aconsegueix que la varietat que construeix fixi arribi a tenir les 5 característiques. 1 Formalitzada. 2 Aprenguda i acceptada. 3 Pròpia dels registres formals 4 Supradialectal 5 Identificadora dels membres com a lingüístics.

Estandar, uneix parlants del mateix idioma, els identifica en relació amb altres parlants d'altres idiomes. Ll estandar, varietat lingüística ben definida i acceptada per tota la comunitat com a norma general i model comú de referència. Es fa servir als mitjans de comunicació i concideix amb el codi lingüístic transmès a l'escola. Principi funcionalitat, codi clar, segur, etc. Autonomia estructural, el codi no ha de dependre estructuralment d'un altre codi.

Estandar vs Norm, Norm> completa la 2a fase estandardització (és una part de la llengua estàndard) Una gramàtica normativa no conté tota la llengua estàndard. L'estandardització té 4 fases. Pot vulnerar les regles normatives. Paraules admeses en l'estàndard i no en la norma. Objectiu (el que és més freqüent i previsible) percep (emana una autoritat reconeguda)