Sociolingüística: Llengua, ús i societat

Sociolingüística: Llengua i Societat

Monolingüisme i Multilingüisme

La sociolingüística estudia l'ús i l'existència de la llengua.

• Monolingüisme: Un estat amb només una llengua.
• Multilingüisme: Un estat amb més d'una llengua.

Llengües en Contacte

Quan la llengua pròpia d'un estat entra en contacte amb altres llengües, es produeixen interferències. Això pot portar a:

• Normalització: La llengua pròpia torna a tenir els àmbits d'ús.
• Substitució: La llengua pròpia és substituïda per una altra que guanya àmbits d'ús.

En un conflicte lingüístic, sempre hi ha:

• Llengua minoritària: Pocs parlants.
• Llengua majoritària: Molts parlants.
• Llengua minoritzada: Llengua que perd àmbits d'ús.
• Llengua majoritzada: Llengua que va guanyant àmbits d'ús.

Ús Lingüístic

• Ús lingüístic: Convivència entre l'estructura lingüística i la societat.
• Estructura lingüística: L'essència de la llengua.
• Àmbits d'ús: Conjunt de circumstàncies en què és utilitzada una llengua.
  • Ús intencional: Utilitzar la llengua en un àmbit que no és el natural.
  • Ús convencional: Normes dictades i imposades com un fet social.

Bilingüisme

• Integratiu: Llengua que s'aprèn per integrar-se a un nou país.
• Instrumental: Aprendre el mínim de la llengua d'un nou país per fer-se entendre.
• Ordenat: Persona bilingüe sense interferències entre llengües.
• Desordenat: Persona bilingüe amb interferències entre les llengües.
• Neutre: No hi ha més consideració per una llengua que per l'altra.
• Diaglòssic: Una llengua està per sobre de l'altra.
• Simètric: Mateix domini entre dues llengües.
• Asimètric: Més domini d'una llengua que de l'altra.
• Limitat: Una part poc representativa de la societat és bilingüe.
• Generalitzat: Una societat que en general és bilingüe.
• Precoç: Persona que des de petita és bilingüe.
• Tardà: Persona que esdevé bilingüe de gran.
• Natural: Persona que parla dos idiomes de manera habitual.
• Ambiental: Persona que en el seu àmbit social parla una llengua i en algunes situacions l'altra.
• Oficial: Les lleis li donen suport.
• No oficial: Les lleis no li donen suport encara que es parli al carrer.
• Assimilador: Una llengua fa que l'altra s'hi assembli, tendeix a fer-la desaparèixer.
• No assimilador: Es conviu amb les dues llengües.
• Actiu: Es canvia de llengua al llarg d'un dia.
• Passiu: Persona només utilitza un idioma tot i saber-ne dos.

Diglòssia

Ferguson (1959): La diglòssia és un conflicte entre dos dialectes d'una mateixa llengua, un que és l'estàndard i l'altre que queda més apartat i només s'utilitza al carrer, a casa...

Fishman: Conflicte entre dues llengües. Una que s'utilitza com a estàndard i l'altra que queda més apartada.

Quatre situacions:

1. Territori amb bilingüisme i diglòssia: Dues llengües que s'utilitzen però només una és reconeguda oficialment.
2. Diglòssia sense bilingüisme: Territori amb una llengua però amb una altra que s'utilitza en poques situacions concretes (escriure en una llengua que queda més culte però parlar-ne una altra).
3. Bilingüisme sense diglòssia: Dues llengües amb el mateix reconeixement, les dues oficials.
4. Ni bilingüisme ni diglòssia: Només una llengua per a tot.

Nivells de Llengua

Nivell Culte

• Culte literari:
  • Arqueismes: Paraules que venen de temps enrere.
  • Formes que provenen de llibres (succeir, ocórrer...).
  • Formes vives en un altre dialecte.
  • Mots que provenen de coses científiques però canvien el significat.
  • Estrangerismes i llatinismes.
• Culte científic-tecnològic:
  • No té polisemia ni sinonímia.
  • Ha de ser molt precís per no confondre's.
  • En lloc de traducció, s'utilitza l'adaptació.
  • Les paraules només tenen un significat.
  • Cripticisme: Llenguatge específic d'un col·lectiu, que potser l'altra gent no entén.

Nivell Estàndard

• S'ha d'ajustar a les normes.
• No hi ha barbarismes.

Nivell Col·loquial

• Hi ha més barbarismes i interferències d'altres idiomes.
• Hi ha algunes variacions que no s'ajusten a les normes, com ara "ous dursos", "fenya".
• Tendeix a escurçar paraules ("mates").
• Presència de diminutius.
• Mots que provenen dels "gitanos" -> "halà" -> menjar.

Nivell Vulgar

• És un llenguatge escatològic (groller) -> pipí, caca.
• Falta de respecte a persones o col·lectius.
• Paraulotes, renecs.
• Utilitza eufemismes.

Recursos Estilístics i Significat

Polisemia: Una paraula, més d'un significat. // Monosèmia: Moltes paraules, un significat. // Homonímia: Mot que ha anat guanyant més significats.

• Homònims: Mateixa forma fònica i gràfica.
• Homògrafs: Mots amb la mateixa forma escrita però diferent pronunciació.

Metàfora: Expressar un significant amb una paraula que en té un altre. Els mots guarden una relació, semblança...

• a) Ús popular: Comparacions directes “ets un sol” “fa un dia trist”
• b) De creació literària, per augmentar i enriquir les obres.

Metonímia: Suprimir un mot i substituir-lo per un altre:

1. De continent a contingut (fumava pipa).
2. De material a producte (m’agrada aquesta pintura).
3. De lloc a procedència de la cosa (una hamburguesa).
4. De creador a cosa creada (vaig comprar un Van Gogh).
5. De causa a efecte (hi ha falta de pa).
6. De marca a producte (porto el menjar en un tupperware).
7. De símbol a cosa simbolitzada (va jurar lleialtat a la bandera).
8. L’abstracte pel concret (l’idiota es va tirar pel balcó).

Sinècdoque: Substitució de:

• a) De la part al tot (la pilota ha entrat a la xarxa).
• b) El particular pel general (he de rentar el cotxe).

El·lipsi: Suprimir un element perquè és innecessari. // Sinonímia: Paraules amb el mateix significat. Dues condicions (permutabilitat en qualsevol context, identitat total de significació a qualsevol nivell). Tres tipus:

1. Absoluta (dues condicions).
2. Parcial (una de les dues).
3. Mínima (cap, només té sentit en aquest context).

Hipònims (lloro, canari…) i hiperònims (ocells). // Mots incompatibles. // Antonímia de paraules:

1. Antònims complementaris: Negació d’un afirmació de l’altre.
2. Mots antònims o contraris: La negació d'un no implica l’afirmació de l’altre.