Sociolingüística: relacions entre llengua i societat

Sociolingüística: l'ús social de la llengua

Bilingüisme individual

• Passiu: sap 2 parlar una, actiu: sap 2 parlar 2.
• Simètric: domina per igual, asimètric.
• Instrumental: raons laborals.
• Integratiu: immigrants.

Territorial

Comunitats lingüístiques ben delimitades.

Social

Un poble que domina un altre, guerres, conflicte lingüístic.

Unilateral

Parlants de la llengua X obligats a parlar Y, però Y no X (X desapareix).

Mite del bilingüisme

Imposició de la llengua dominant i amagar el procés de substitució lingüística.

Diglòsia

Una llengua per actes formals i una altra per informals.

Subst. lingüística

Llengua gradualment reemplaçada.

Etapa monolingüe a bilingüe

Abandonament de la llengua dominada, començament del bilingüisme a la societat.

Bilingüisme unilateral

Imposat pels moviments migratoris, conflicte lingüístic.

Interferència lingüística

Canvis estructurals ocasionats per una segona llengua.

Secessionisme lingüístic

Separar varietats lingüístiques de la llengua a la qual pertanyen.

Normalització lingüística

Recuperar àmbits d'ús i augmentar el nombre de parlants.

Normativització

Codificar la llengua, elaborar normes ortogràfiques.

Planificació lingüística

Gestió del plurilingüisme, activitat governamental sobre l'ús de les llengües.

Situació sociolingüística actual a Catalunya

Marc legal, educació, mitjans de comunicació, àmbits d'ús variables.

Àmbit d'ús de la llengua

Usos socioculturals i diversitat en àmbits com ara familiar i educatiu.

Normes d'ús

Cada societat estableix les varietats lingüístiques adequades per a cada àmbit d'ús.

Interferència lingüística

Canvis estructurals ocasionats per la influència de dues llengües.

Llengües minoritàries

Nombre de parlants i interposició lingüística en el procés de retrocés.

Monolingüisme militant

Refús d'aprendre una nova llengua.