Sociolingüística: Relacions entre Llengua i Societat
Clasificado en Inglés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,73 KB
Sociolingüística
La sociolingüística és la disciplina que estudia les relacions entre la llengua i la societat, així com les repercussions i els usos lingüístics que se’n deriven.
Comunitat Lingüística
Una comunitat lingüística és un grup humà que utilitza una llengua comuna per establir una xarxa de relacions.
Bèlgica
Llengües oficials: neerlandès, francès, alemany.
Suïssa
Llengües oficials: alemany, francès, italià, romanx. Totes les llengües són utilitzades, i cada llengua és lliure d'utilitzar-se al territori que vulgui.
Bilingüisme
El bilingüisme es defineix com la capacitat d'una persona de parlar dues llengües. Aquest bilingüisme pot ser:
- Bilingüisme individual: és la capacitat que té una persona d’usar dues llengües.
- Bilingüisme actiu: quan s’entenen i es parlen les dues llengües.
- Bilingüisme passiu: quan una de les llengües s’entén però no es parla o no es vol parlar.
- Bilingüisme simètric: quan les dues llengües s’entenen i es parlen de la mateixa manera.
- Bilingüisme asimètric: quan s’usa més una llengua que l’altra.
- Bilingüisme instrumental: quan s’aprèn una segona llengua per raons pràctiques.
- Bilingüisme integrador: quan s’aprèn una altra llengua amb el desig d’esdevenir membre de la comunitat que la parla.
- Bilingüisme col·lectiu o social: ús de dues llengües en un mateix territori, una pròpia i l’altra sobrevinguda.
- Bilingüisme oficial: quan les dues llengües gaudeixen d’un marc legal igualitari.
- Bilingüisme no oficial: quan una de les llengües no és reconeguda com a oficial.
- Bilingüisme social: utilització de dues llengües per part d’una societat, una és la llengua pròpia i l’altra és una llengua adquirida.
- Bilingüisme unidireccional: quan els parlants d’una llengua determinada coneixen la seva i una altra però no la parlen.
- Bilingüisme bidireccional: parlen i entenen les llengües A i B.
Diglòssia
La diglòssia és la utilització de dues llengües, de manera que una s’empra per als àmbits informals i l’altra per als àmbits formals.
Conflicte Lingüístic
El conflicte lingüístic, la substitució lingüística o la normalització lingüística, es refereix a la substitució de la llengua A per la llengua B, o bé a la recuperació de tots els usos i funcions de la llengua A.
Substitució Lingüística
Substitució lingüística → monolingüització → monolingüisme.
Bilingüització
La bilingüització es produeix quan els parlants de la llengua recessiva esdevenen competents en la llengua dominant.
Pèrdua d’Àmbits d’Ús
La llengua històrica perd àmbits d’ús que són ocupats per la llengua dominant.
Trencament de la Transmissió Intergeneracional
Es tracta de la fase clau, perquè la llengua desapareix de manera irreversible.
Causes de la Substitució Lingüística
La mort d’una llengua mai no és un fet natural, sinó que sempre està motivat per causes sociopolítiques:
La pressió continuada fa veure la llengua pròpia com un entrebanc per a la promoció social. Neix un sentiment d’autoodi cap a tot allò que s’associa amb la cultura de la comunitat d’origen.
Normalització Lingüística
La normalització lingüística és el procés sociolingüístic pel qual una llengua recupera els àmbits d’ús que havia perdut davant d’una altra llengua.
Normativització Lingüística
Fa referència al procés d’establiment de normes lingüístiques que té per objectiu fer d’una llengua un instrument adequat per a la comunicació.
Varietat Estàndard
Adopció d’una llengua o diverses varietats de la llengua com a base per a la creació de l’estàndard.
Llengua Minoritzada
La llengua minoritzada és un concepte qualitatiu que s’aplica a les llengües que pateixen restriccions per ser utilitzades normalment.