Sociologia de la Família: Tipus, Cicles i Funcions

La construcció de les relacions familiars i la filiació

La filiació es defineix a través dels ascendents i descendents, ja sigui per vincles de sang o per adopció. Es divideix en:

• No unilineal: Inclou la família nuclear (pares i fills) i la família extensa (on també s'inclouen els avis).
• Unilineal: Es basa en una sola línia de la família. Distingim entre el llinatge (transmès per sang) i el clan (descendents d'un ancestre comú).

El matrimoni, el divorci i la residència

Dins de les estructures de parella trobem l'exogàmia i l'endogàmia. Pel que fa a la residència, existeixen diferents models:

• Neolocalitat: El matrimoni estableix una casa pròpia.
• Patrilocalitat: Es resideix amb la família de l'home.
• Matrilocalitat: Es resideix amb la família de la dona.

Tipus de família

• Tradicional: Es decideix per normes socials i no per l'afecte.
• Moderna: Es basa en una relació més igualitària i lliure. Inclou famílies de doble carrera i models semitradicionals.
• Nuclear: Formada per mare, pare i fills. Pot ser amb un fill o més, o sense fills.
• Extensa: Pot ser polinuclear (conviuen diverses generacions) o ampliada (s'hi adhereixen altres parents, propi del model tradicional).

Etapes del cicle vital de la família nuclear

1. Constitució

Comença amb l'elecció de parella, que és el punt de partida d'un sistema familiar. Posteriorment, s'ajunten o formalitzen el matrimoni, moment en què defineixen la relació i s'estableix la llibertat respecte als pares i sogres.

2. Expansió i etapa filial

Inclou la transició a la paternitat i el naixement, des de l'arribada del nadó fins a l'escola primària. En aquesta fase, la mare sol ser dependent i es produeix una reforma de les normes per a l'educació. Més endavant, trobem les famílies amb fills adolescents, on canvia la relació mare-fill, es busca l'autonomia dels fills i es produeix el canvi cap a l'edat madura.

3. Reducció

Se situa a la meitat de la vida, on poden aparèixer ruptures dels esposos o el fenomen del niu buit. En els últims anys de la vida, els pares passen a ser avis, apareix la dependència dels fills i sorgeix el sentiment de pèrdida de la joventut.

Noves formes de família

L'evolució social ha donat lloc a diverses estructures:

• Agregades: Parelles que no estan casades.
• Monoparentals: Un sol progenitor amb els fills. Les causes poden ser la natalitat (mares solteres), la relació matrimonial (divorci o viduïtat), l'ordenament jurídic (adopció) o situacions socials (migració).
• Altres models: Famílies educadores, separades, reconstruïdes, homosexuals i cònjuges sols (quan els fills se'n van de casa o no en tenen).
• Estructures emergents: Famílies monofilials (fills adults que viuen a casa), llars d'un sol membre (viduïtat o altres casos) i convivència de més membres sense parentiu (estudiants o amistat).

La família com a institució social

La família actua en diversos àmbits: sexual, econòmic, afectiu, social i de suport.

Funcions principals de la família

• Establir una vinculació íntima i permanent.
• Criança i manteniment biològic i psicològic dels fills.
• Socialització de les pautes culturals tant en l'àmbit familiar com social.
• Assignació de valors fonamentals.
• Producció i consum com a miniunitat econòmica.
• Preparació dels fills per al futur.
• Assoliment d'una meta comuna per mantenir el concepte d'identitat i la cohesió social.