Sòcrates: Coneixement, Virtut i la Recerca de la Felicitat

Examen sobre Sòcrates

1. Sòcrates tenia una veu al seu interior que li deia que tenia la raó.

«El qui sap què és correcte, actuarà correctament», Sòcrates deia que el coneixement correcte porta a fer bé les coses, i això el convertia en un home virtuós.

Sòcrates intentava trobar definicions del bé i del mal. Creia que aquestes definicions es trobaven en la raó de les persones, i no en la societat. Ningú no pot ser feliç si actua en contra de les seves conviccions. El qui sàpiga com aconseguir ser feliç, ho intentarà ser. D'aquesta manera, el qui sap què està bé, farà el bé.

2.

a) «Virtuós»: Que fa bé les coses, que és bo.

b) «Feliç»: Fer el que ens agrada fer.

3. El qui sap què és... Els sofistes eren gent sàvia que ensenyava a la gent a canvi de diners i el seu pensament era que no existien normes absolutes per dir el que estava ben fet i el que estava malament. Moltes vegades, depenia de l'entorn i de les convencions socials. Sòcrates tenia una forma de pensar diferent i ell sí que creia que hi havia algunes normes que podien ser vàlides universalment sobre el que era bo i el que era dolent. Sòcrates ajudava la gent amb les seves discussions ja que els obligava a preguntar-se a ells mateixos i a trobar a dins seu la resposta al que estava bé i el que no. D'aquesta manera, al tenir el coneixement del que era correcte, les persones podien actuar correctament. Si algú no sap el que és correcte, és impossible que actuï bé.

4. Sòcrates pensava... Els sofistes pensaven que mai es podria conèixer la veritat sobre els enigmes de la natura i l'univers. En general, pensen que el mal i el bé és relatiu i que depenia de les convencions socials.

Sòcrates intentava ensenyar que el bé i el mal podien ser veritats absolutes i que només calia fer-se preguntes correctes a un mateix per decidir el que estava bé i el que no. Ell pensava que el coneixement portava a actuar correctament i el que no feia les coses bé era perquè era un ignorant. Qui feia servir la raó era feliç, perquè sabia que actuava correctament.

Per a nosaltres les persones, el nostre objectiu a la vida, com deien els filòsofs, és trobar la felicitat i viure feliços. El fet d’actuar de manera correcta fent les coses que nosaltres volem i sabem que són correctes, ens fa ser feliços. El contrari ens passa quan fem les coses de manera incorrecta, no ens sentim orgullosos i feliços del que fem perquè sabem que no està bé. D’aquesta manera, si algú fa les coses malament per gust significa que no és molt bona persona, ja que si ho fos voldria el millor per a ell i per a tots els demés.

5. Compareu Protàgores defensava un relativisme del coneixement i dels valors, ell negava que existeixen valors i veritats universals per a tots els homes. No hi ha veritats objectives ni universals, les coses són tal i com són percebudes per cadascú de nosaltres, hi ha tants punts de vista com persones en el món. La interpretació que cadascú fa la decideix cada persona i pot estar influenciada pel context, per tant Protàgores no creia que existís una veritat universal, sinó personal. En canvi, Sòcrates sí que creia que hi havia veritats universals. Amb la seva forma de conversar amb la gent, ell no mostrava tot el que sabia i el que buscava era que la gent es qüestionés les coses i trobés la veritat a dins seu, i que pensessin en la seva vida, sobre l'ètica, el bé i el mal.