Sòcrates: Ètica, Diàleg i l'Intel·lectualisme Moral
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,41 KB
El Gir Antropològic: De la Phýsis a l'Home
El canvi de sentit del discurs: l’objecte d’estudi ja no és la cosmologia ni la física (phýsis), sinó l’home, tant a nivell personal com social.
Sòcrates expressa aquest interès:
“Estimo el coneixement, i els arbres i els camps no m’ensenyen res, però sí els homes de la ciutat.”
El Mètode Socràtic: El Diàleg i la Recerca de la Veritat
Sòcrates es centra en el diàleg (dia – a través de / logos – raó). Passeja per Atenes, interroga a tothom: a l’àgora, als gimnasos, als banys.
El seu objectiu és trobar definicions universalment vàlides de conceptes, és a dir, vol superar el relativisme sofista.
La seva missió, segons ell mateix, és:
“Jo vaig per tot arreu no fent altra cosa que convèncer als més joves i als més grans de vosaltres que no us ocupeu ni del cos ni dels diners amb més zel que de l’ànima.”
Invents Socràtics i la Cura de l'Ànima
Se li atribueix a Sòcrates un doble invent:
- La definició universal.
- El raonament inductiu.
A partir de casos concrets, s’ascendeix al món dels conceptes, de l’essència. Amb la inducció s’arriba a la definició universal (contra la doxa dels sofistes) mitjançant el diàleg: Tí esti? (Què és això?).
La filosofia és una therapéia tes psychés (una cura de l’ànima), que significa conèixer-se a un mateix a través de la raó. La raó ens porta a la virtut, a l'areté (l'excel·lència).
La Virtut (Areté) Socràtica: Ètica i Política
Mentre que els sofistes consideraven que la virtut consistia en l'èxit social i material, Sòcrates proposa un gir cap a l'interior de l'ànima, i ens diu que la virtut és no excedir-se en res. Si hom és virtuós, serà bo i feliç, i com que serà just, serà ben vist i honorat.
Per tant, la virtut és el màxim bé individual i social (ciutadans bons, polis bona; l'ètica es converteix en política).
Mentre que la classe aristocràtica assignava el valor a les accions externes, com els combats i les gestes militars (mites), i creia que la virtut (l’areté) pertanyia a la noblesa de sang, la nova virtut que proposa Sòcrates es caracteritza pel següent:
- Es pot ensenyar.
- Es basa en valors intel·lectuals i morals (no materials o exteriors), promovent un gir cap a l’interior de la persona.
L'Intel·lectualisme Moral
Això dona lloc a l'intel·lectualisme moral: el mitjà per aconseguir la virtut és la raó, amb la qual arribarem a la veritat que brolla d’un mateix: “Coneix-te a tu mateix”.
Sòcrates mai va ser un professional ni un professor com els sofistes (no cobrava), però sí un mestre i un pedagog. No tenia alumnes, sinó companys i amics.
La Maieútica i la Modèstia Socràtica
Sòcrates descriu la seva tasca amb la metàfora de la maieútica (l'art de la llevadora):
“Em dedico a l’art de la meva mare, però jo no ajudo a parir nadons, sinó idees.”
El punt de partida de la seva filosofia és la modèstia i el reconeixement de la pròpia ignorància:
“Només sé que no sé res.”