Sòcrates: Filosofia, Condemna i Mètode Socràtic

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,27 KB

Sòcrates (S. V-IV a.C.)

Atenes

Sòcrates no es va dedicar mai a la política. Creia que la filosofia és diàleg i no va escriure res. A diferència dels sofistes, creia que la veritat existeix. Introdueix el concepte d'oratòria, l'art de fer discursos i argumentar. La veritat, per a ell, és innata. Sòcrates creia que el diàleg és l'instrument que ens porta a descobrir-la. La seva famosa frase "Només sé que no sé res" reflexa el seu reconeixement de la pròpia ignorància, a diferència dels sofistes. Va dedicar la seva vida a buscar la veritat, impulsat per un esperit interior que anomenava daimon.

Condemna a mort

Sòcrates va ser condemnat a mort per motius polítics. Es dedicava a preguntar als ciutadans sobre la virtut, i l'acusaren d'impietat per honorar deus diferents i de corrompre la joventut parlant-los de falsos deus. El govern dels Trenta Tirans, que governava Atenes en aquell moment, va generar un estat de terror constant a la ciutat. Veien Sòcrates com una amenaça a la democràcia. Li van donar l'oportunitat d'escollir la seva condemna, però com que no va marxar, el van obligar a beure cicuta.

Pensament socràtic

Sòcrates reflexionava sobre què és ser humà i què és ser humà a la ciutat. Per a ell, la filosofia és autoconeixement i té com a objectiu conèixer la veritat innata. Defensava que dialogar amb els altres ens mostra allò que no som. Buscava els conceptes universals dels valors morals i essències, a diferència dels sofistes. Es preguntava què és el bé.

Mètode socràtic

Utilitzava el mètode socràtic per arribar al coneixement de la veritat mitjançant la ironia i la maièutica. La ironia és l'habilitat de fer preguntes que mostren a l'interlocutor la seva pròpia ignorància (part destructiva). La maièutica, com la feina de llevadora que feia la seva mare, és l'art d'ajudar a "infantar" la veritat. L'objectiu, un cop destruïdes les falses creences a través del diàleg, és que l'altra persona trobi la veritat en si mateixa a través de la introspecció.

Universalisme ètic

Finalment, Sòcrates creia en l'universalisme ètic: l'existència de valors morals que podem conèixer a través de la introspecció i el diàleg.

Entradas relacionadas: