Sòcrates i Plató: Vida, obra i objectius

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,34 KB

Sòcrates

- Va ser el primer gran pensador per la seva manera de viure la filo.

- Va néixer a Atenes, en la seva època d’esplendor però va viure la majoria part en la seva decadència. Per tant, estava interessat en per aconseguir la recuperació ètica, política i moral d’Atenes.

- No era autor, sinó pensador; no escrivia obres sinó que passejava per l’Àgora i conversava amb els ciutadans per millorar les seves morals, per a ell era més important aquesta activitat filosòfica.

- En un ambient de corrupció no interessava que els joves fossin crítics i pensessin, per tant el van acusar per motius falsos (com per corrompre joves). Com que es veia que pedreria el jutge, els seus seguidors van preparar un pla de fugida però Sòcrates es va negar a fugir perquè no tenia motius per fugir.

- Finalment condemnat, va dir que, a part de ser condemnat falsament, que després de ser executat tractessin els seus fills com havia tractat ell als joves de Atenes. Va beure verí.

Aspectes filosòfics:

- Considera que el relativisme i escepticisme dels sofistes, contribuí a aquella decadència atenenca, ja que si la veritat és relativa, totes les afirmacions poden ser correctes.

- Per això hem de partir de l'existència d'uns valors morals únics i universals; només si sabem quin és l'autèntic bé, podrem fer lleis justes. El camí per aconseguir aquest coneixement universal és la raó. La gent fa el mal per ignorant, perquè no sap la veritat del bé.

Com actuava Sòcrates:

Mitjançant el diàleg (a través de la raó) plantejava qüestions morals. Com que ell creia que tot esser té raó, ell no donava la definició, sinó que guia a utilitzar la raó:

  1. Ironia: es presentava un ignorant, i amb les seves preguntes feia que els contestadors es contradiguin i mostra a qui es pensava que sabia la veritat, que no la sap.
  2. Maièutica: ajuda a treure de la seva pròpia raó la veritat amb un mètode inductiu (a partir de casos particulars, treu una conclusió general el principi universal).

Després del procés, el saber la veritat porta/tendeix a dur-ho a terme i per tant a sentir-se millor.

Plató

- 428-348 aC, va néixer a prop d’Atenes, es deia Aritocles i el seu pseudònim ve per l’amplitud del seu front, pel seu gran saber.

- Ve de família aristocràtica, on els seus familiars eren polítics importants i per tant s’esperava que ell també fos polític important.

- Va ser educat en el període de decadència atenenca pel seu oncle, amic de Pericles, per això es va negar a fer de polític i també va ser educat per Sòcrates, execució del qual va fer que Plató no cregués en la democràcia.

- En un moment va a Italy, on governava Dionis I, i Plató fa migues amb el cunyat de Dionis, Dio, i l’inculca les seves teories; Dionis s’enfada i fa de Plató un esclau.

- Fugitiu, torna a Atenes i funda un centre d’investigació (Acadèmia) on ensenyava totes les branques. Desprès d’això, torna a Italy quan mor Dionis per convèncer al nou governant de posar les seves teories polítiques (no ho aconsegueix) i rectifica algunes de les seves idees.

- Mor d’una manera no violenta, deixant obres que homenatgen a Sòcrates, el protagonista de tots els seus diàlegs escrits.

- Escriu en forma de diàleg perquè és menys i es una forma de divulgar i apropar al lector la seva filo.

Algunes obres: Fedó, Protàgores, El sofista, el banquet, la República...

L’objectiu: és polític, per viure en l’època on Atenes va perdre la guerra del Pelopones, decadència, per tant, en una política corrompuda, demagògica, favorista, incompetent...

- Volia recuperar una polis justa, i responsabilitza als sofistes de que no és justa; els culpava a ells i al seu relativisme.

- Pretenia, a partir d’uns valors universals sòlids, consolidar una Atenes justa, estable i ferma=model d’estat ideal.

- Construeix un sistema filosòfic, uneix totes les branques de la filo per arribar a un estat ideal:

  • sistema platònic: metafísica i cosmogonia: com i què és la realitat
  • epistemologia: teoria del coneixement humà
  • antropologia: com és i què hi ha a l'ésser humà
  • ètica i política: com hem de comportar-nos i organitzar-nos

Entradas relacionadas: