Sòcrates i els sofistes

Sofistes

Són de l'època de Sòcrates, Plató... tot i que estan classificats en l'època de Pitàgores. Són un grup d'estrangers (antiga Grècia: metecs). En la democràcia grega només tenien dret a vot els ciutadans de la polis, i els estrangers tampoc podien votar ni participar en la vida política. Es dedicaven a ensenyar a parlar (oratòria o retòrica). Aquests dos conceptes els utilitzen els polítics, per tant els sofistes eren els mestres del llenguatge dels polítics. Dominaven i controlaven molt bé la oratòria.

La història ha tractat molt malament als sofistes, ja que Plató era un enemic d'aquests, va dedicar moltes obres a criticar-los. Per Plató els sofistes feien trampes amb el llenguatge per convèncer la gent, és a dir, utilitzaven la veritat com els convingués. Era una veritat relativa, que estaria més d'acord amb Heràclit. Plató volia una veritat absoluta, deia que eren la causa de tota la crisi de la polis.

Sòcrates (470 a.C – 399 a.C)

Se'l considera el mestre de Plató. No s'ha trobat res escrit de Sòcrates —> en aquell moment es feia la filosofia parlant i dialogant, per això, possiblement no va escriure res. Es coneix el seu pensament perquè altres autors fan referència a ell: Plató, Aristòtil, entre d'altres. D'aquí es pot establir una base de com pensava.

Sòcrates estava en contra del pensament sofista perquè pensava que enganyaven, manipulaven a través del llenguatge. Arriba un moment que és condemnat pel govern d'Atenes: se l'acusa de corrupció de menors —> per introduir idees perilloses en la ment dels joves i per inventar nous déus.

En aquella època, la màxima condemna era el desterrament o la mort i decideix la mort, el dia que s'autoexecuta crida als seus amics i mentre parlen de filosofia, es beu la cicuta que li provoca la mort.

Sòcrates era fill d'una llevadora: aquest ofici li influenciarà molt en el seu pensament.

Pensament de Sòcrates

Sòcrates estava convençut que la veritat absoluta existia i es podia trobar perquè estava en el nostre interior. L'únic que hem de fer és extreure-la a la llum, això s'anomena la introspecció (inspeccionar-se per dins, coneix-te a tu mateix). Com estava convençut d'això, ajudava a donar a llum la veritat, per tant, feia com a llevadora. Per fer-ho utilitzava el mètode de la llevadora, també anomenat Maièutica, que consisteix en dues parts:

1. La ironia: presentar-te al teu interlocutor com a ignorant i humil.
2. La dialèctica: el procés d'anar parlant amb l'interlocutor per extreure la idea.

La veritat com a concepte absolut, Sòcrates buscava la justícia, la bellesa,... Plató agafarà aquest concepte de Sòcrates. Plató defensarà la figura i pensament de Sòcrates en la seva obra i per tant, criticarà el govern de la Polis per haver-lo executat.