Sòcrates: Vida, Mètode i Intel·lectualisme Moral

El Problema Socràtic

Sòcrates no va escriure mai, per tant, no se sap amb certesa si va existir. No obstant això, la seva existència es coneix gràcies a:

• Historiadors: Alguns historiadors de l'època.
• Deixebles: Els seus deixebles, com Xenofont i Plató, d'on prové la major part de la informació sobre Sòcrates.
• Aristòfanes: Un autor de comèdies que va escriure l'obra Els Núvols, on es creu que un dels personatges era Sòcrates.

Gràcies a aquestes figures, s'ha pogut reconstruir el pensament de Sòcrates.

Sòcrates va ser acusat de corrompre la joventut i d'introduir nous déus al Partenó. Durant la seva defensa, va argumentar que Atenes li hauria de pagar per oferir filosofia gratuïta. El jurat, indignat, el va condemnar a mort. Tot i tenir l'oportunitat de fugir, Sòcrates va acceptar la sentència i va morir bevent cicuta.

L'objectiu del mètode socràtic era trobar les definicions universals (vàlides per a tothom) dels valors morals. El seu mètode dialògic constava de dues parts:

Ironia Socràtica

La Ironia Socràtica: Sòcrates preguntava per la definició d'un valor moral que algú utilitzava en el seu discurs. Un cop definit, la definició era atacada fins que la persona interrogada reconeixia la seva ignorància. L'objectiu d'aquesta fase era desterrar prejudicis, pensament mític i errors.

Maièutica

La Maièutica: Un cop l'individu reconeixia la seva ignorància, Sòcrates continuava preguntant, però amb una intenció constructiva. Mitjançant preguntes, guiava l'individu cap a una definició del valor moral acceptable per a tothom.

Sòcrates no proporcionava informació directament durant la maièutica; només feia preguntes per orientar l'individu cap a allò que ja sabia, però de què no era conscient a causa dels prejudicis, mites, etc. Sòcrates creia que no es podia ensenyar, sinó només ajudar a recordar.

L'Intel·lectualisme Moral de Sòcrates

L'intel·lectualisme moral és una concepció ètica segons la qual els valors absoluts existeixen. Sòcrates creia que la filosofia servia per aconseguir les definicions universals dels valors morals. Com a intel·lectualista moral, Sòcrates sostenia que actuarem bé si coneixem els valors morals. Per contra, les persones que actuen de manera incorrecta ho fan per ignorància, ja que no coneixen els valors morals.

La millor acció és aquella racional que segueix els valors morals. Molta gent actua irracionalment tot i conèixer les conseqüències, i per això cal força de voluntat. Per tant, l'entrenament de la força de voluntat farà que sempre s'actuï bé.

A més, l'acció virtuosa (l'acció bona) és la que ens farà feliços (eudemonisme). És a dir, Sòcrates considerava que per viure feliç cal mantenir la nostra consciència tranquil·la, ja que altrament ens portaria al remordiment. Les accions morals ens portaran a la tranquil·litat d'esperit i a la purificació de l'ànima.

Antecedents Filosòfics de Plató

• Heràclit: El món sensible està en constant canvi i, per tant, no pot ser conegut amb certesa.
• Parmènides: La idea de l'Ésser. Tot i que Parmènides era monista i Plató dualista, la influència és clara.
• Pitàgores: Concepció de la filosofia com a forma de vida. Interès per les matemàtiques. Creença en la reencarnació i la immortalitat de l'ànima, amb el cos com a presó.
• Sòcrates: La recerca de les definicions universals. Utilitzava el diàleg per trobar les idees.