Sòcrates: Vida, Pensament i Llegat Filosòfic

Gran filòsof, la vida i el pensament del qual estan intrínsecament units. Amb orígens humils, fill d’un escultor i d’una llevadora, Sòcrates va optar per no escriure la seva filosofia, transmetent-la oralment. Aquesta decisió, basada en la seva creença que la paraula tenia més força que l’escriptura, dificulta avui dia el coneixement directe del seu pensament. No obstant això, gràcies al seu gran deixeble, Plató, que sovint el feia protagonista dels seus diàlegs, podem accedir a la seva rica filosofia.

El Mètode Socràtic: El Diàleg i l'Ensenyament Bidireccional

Sòcrates ensenyava i es dedicava a la filosofia d’una manera informal, passejant pels carrers i places d’Atenes i dialogant amb qualsevol que volgués. Aquesta importància en el diàleg (del grec "dialogos", conversar utilitzant la raó) es basava en una conversa intel·ligent. Aquest tipus de pensament s’anomena Ensenyament Bidireccional, on mestre i deixeble comparteixen coneixements. El mestre ensenyava la bondat, i l’alumne, al seu torn, podia aportar altres coneixements al mestre.

El Naixement del Racionalisme amb Sòcrates

Amb Sòcrates neix el Racionalisme, un corrent de pensament on la raó és la base segura per al coneixement humà. La raó esdevé l’instrument que ens permet accedir i arribar a la veritat o al coneixement.

La Importància del Coneixement Interior: "Coneix-te a tu Mateix"

Sòcrates donava molta importància al coneixement interior. Seguia una inscripció que hi havia al temple de la polis de Delfos: “Coneix-te a tu mateix”. Aquesta màxima remarca la importància de l’autoconeixement, fonamental per a la formació de la persona i un procés vital pel qual ha de passar cada individu. A Sòcrates l’interessava més el coneixement interior que l’exterior (conèixer abans l’home que la matèria). El primer pas cap al coneixement no és buscar-lo en el món extern, sinó en nosaltres mateixos. Es dedicava a ajudar les persones a comprendre les coses, perquè sortís el seu coneixement interior (que raonessin); en aquest sentit, es comparava amb l’ofici de la seva mare, la llevadora.

Sòcrates, Pare de l'Ètica i la Consciència

Sòcrates és considerat el pare de l’ètica. Per a ell, la saviesa o el coneixement tenen com a principal objectiu "saber viure". Es dedicava a analitzar conceptes ètics i morals. Donava gran importància a la consciència, a la qual anomenava "daimon" (sovint traduït com a veu divina interior) que li indicava el que era correcte. Segons ell, és impossible ser feliç si un actua en contra de les seves conviccions; per tant, cal ser coherent amb el nostre pensament. Per exemple, Sòcrates estava en contra de la pena de mort i protestava sempre a l’assemblea quan s’aplicava.

Conflicte amb el Poder Polític i Condemna

El qüestionament constant de Sòcrates el va convertir en una persona incòmoda per al poder polític, ja que fomentava l’actitud crítica i la reflexió. Sòcrates n’era conscient i deia que “Atenes és un cavall apàtic (que no reacciona) i jo soc un tàvec que intenta despertar-lo i mantenir-lo viu”. Aquest conflicte va portar a un judici i a la seva condemna a mort.

Acusacions contra Sòcrates

• Impietat: Se l'acusava de donar més importància al coneixement interior que als ritus religiosos exteriors.
• Corrupció de la joventut: Se'l va acusar de portar els joves per mals camins.

Mort de Sòcrates: Serenitat i Coratge

Sòcrates sabia que se li feia una injustícia, però va acceptar la sentència i les lleis de la ciutat. Va tenir l’opció de fugir, oferta pels seus amics, però es va quedar. Va morir bevent el verí de la cicuta, acceptant la seva mort amb molta serenitat i coratge. Va passar les últimes hores de la seva vida consolant els seus deixebles i amics.

Diàlegs de Plató sobre Sòcrates

• Apologia de Sòcrates: Explica el judici en què Sòcrates es defensa a si mateix.
• Fedó o de l’ànima: Narra la mort de Sòcrates.