Sòcrates: Vida, Pensament i Llegat Filosòfic de l'Antiga Grècia

Sòcrates: Vida, Pensament i Llegat del Filòsof Atenenc

Sòcrates (segle V aC) va néixer i morir a Atenes. Va viure les turbulències de les Guerres del Peloponès i la dictadura dels Trenta Tirans. No va deixar res escrit; el que sabem d'ell és a través dels seus deixebles i altres escriptors contemporanis.

Deixebles i Fonts del seu Pensament

• Plató: El seu deixeble més important, que l'admirava i idealitzava.
• Aristòfanes: Comediògraf que el va retratar en les seves obres.
• Xenofont: Historiador i escriptor que també va documentar la seva vida.

Sòcrates és considerat el gran absent de la filosofia, precisament perquè no hi ha escrits directes i les fonts presenten contradiccions.

Acusació i Condemna a Mort

Va ser acusat i condemnat a mort per impietat als déus grecs (no acceptava els déus tradicionals) i per corrompre la joventut. Els seus familiars i amics li van preparar una fugida, però ell va acceptar la condemna perquè volia respectar les lleis de la polis d'Atenes. El diàleg de Plató, el Fedó, ens narra els seus últims dies a la presó.

Sòcrates i els Sofistes

Sòcrates va ser contemporani dels sofistes, tot i que ell es diferenciava clarament d'ells. No obstant això, en opinió d'Aristòfanes, sí que se'l podia considerar un d'ells.

El Mètode Socràtic: El Diàleg

Sòcrates utilitzava el diàleg com a mètode principal per a la recerca de la veritat. El diàleg socràtic estava format per dues parts fonamentals:

• Ironia (eirōn): Sòcrates aparentava saber poc, mentre que els seus interlocutors (els alazōnes, ciutadans que volien aparentar que sabien molt) creien saber-ho tot. Sòcrates actuava com un eirōn.
• Maièutica: (Implícita en el text, però és la segona part del diàleg socràtic, on s'ajuda a "parir" el coneixement).

En opinió de Sòcrates, el reconeixement de la pròpia ignorància és el primer pas i el fonamental per aprendre. Frases cèlebres que ho il·lustren:

"El que creu que sap i no sap, mai aprendrà."

"El principi de la saviesa està en saber que no se sap res."

"Només sé que no sé res."

El Coneixement en Sòcrates: Epistemologia

Sòcrates estava profundament interessat en el tema del coneixement. En plantejar-se sobre aquesta qüestió, va arribar a la conclusió que existeix un coneixement innat. Considerava que els humans, en néixer, ja tenim uns coneixements innats, però no en som conscients. Per tant, el primer que s'ha de fer és trobar en nosaltres mateixos aquests coneixements.

Repetia moltíssim la frase que estava gravada al temple de Delfos: "Coneix-te a tu mateix" (o "El principi de la saviesa radica en el coneixement d'un mateix"). Va arribar a la conclusió que es pot arribar a elaborar un coneixement universal, creient que podem arribar a saber-ho tot.

L'Ètica Socràtica: Bé, Felicitat i Ignorància

Els temes que més li van interessar van ser els de tipus moral. Ell creia que el bé i la bondat són el que ens portarà a l'autèntica felicitat, i que ningú actua malament de forma intencionada perquè ningú vol ser infeliç. Els que actuen malament són ignorants (concepte conegut com a intel·lectualisme moral).

Aquesta perspectiva el portava a afirmar:

"Fora els càstigs, fora les presons."