Sòcrates vs. Sofistes: Ètica, Maièutica i Intel·lectualisme

Sòcrates: El pare de la moralitat

Sòcrates és considerat el pare de la moralitat. Creia en la naturalesa moral de la consciència humana i va desenvolupar un mètode per trobar i implementar els valors morals.

La maièutica socràtica

El mètode que va utilitzar s'anomenava maièutica socràtica i consistia a utilitzar la dialèctica per fer veure als altres la seva docta ignorància, desvetllant així l'Oracle de Delfos. El procés seguia aquests passos:

• Ironia: Provocava una contradicció en l'interlocutor per fer-lo adonar de la seva ignorància.
• Descobriment: Ajudava el subjecte a descobrir els valors que no tenia.
• Acceptació: Finalment, el subjecte acceptava que vivia en la ignorància i podia definir els valors que abans desconeixia.

L'intel·lectualisme moral

Amb aquest mètode, Sòcrates feia que els altres trobessin la veritat en ells mateixos. Definia la ignorància com l'origen de la manca de valors i afirmava que aquests eren propis de totes les persones. Sòcrates sostenia l'intel·lectualisme moral: saber és garantia de fer. Explicava que, quan algú descobreix la veritat i veu què és el bé, actuarà correctament i ajudarà els altres a fer el mateix.

Els sofistes: Retòrica i convencionalisme

D'altra banda, els sofistes eren mestres de la retòrica i l'erística. A diferència de Sòcrates, utilitzaven arguments per convèncer la gent a canvi de diners. No els interessava despertar la consciència, sinó que es preocupaven per la imatge, l'opinió pública i el benefici propi.

• Sofistes de la cultura: Es basaven en el convencionalisme. Sostenien que la llei de la ciutat era un pacte i es preguntaven sobre el seu origen (diví, natural o convencional).
• Sofistes polítics: Criticaven el govern del poble i defensaven que havia de manar el més fort.

Reflexió crítica: És possible l'intel·lectualisme moral?

Llavors, és cert que saber és garantia de fer? És possible l'intel·lectualisme moral? Al llarg dels segles, hi ha hagut savis que diferenciaven el bé del mal, però han acabat sent assassins, violadors o lladres. Un exemple clar serien els homes de La Manada, que, malgrat saber la veritat i que el que feien estava malament, van actuar igualment.

Així doncs, podem concloure que hi ha persones que, encara que coneguin la veritat, actuaran com els sofistes, prioritzant el bé propi per sobre del bé comú.