Sofistes i Presocràtics: El Gir de la Filosofia Grega Antiga

Els Sofistes: El Gir Antropològic i la Retòrica

Definició i Context Històric

• Etimologia: SOPHISTES = “aquell que sap”, intel·lectual, professor, professional del saber.
• Causes del sorgiment:
  • Filosòfica: Dubte sobre les veritats absolutes.
  • Social: La democràcia necessitava bons oradors i ciutadans formats.
• Característiques: Són els primers a cobrar per ensenyar. Professors itinerants.
• Canvi de focus: Passen d'estudiar la natura (physis) a estudiar l'ésser humà (ánthropos) i la societat.
• Objectiu: Pràctic (ensenyar com viure i com governar bé), no la recerca de la veritat universal.
• Ensenyaments clau: Gramàtica, interpretació de poetes, filosofia dels mites i, sobretot, retòrica (l’art de parlar bé i convèncer els altres).

La Contraposició: Llei (Nomos) i Natura (Physis)

Els sofistes distingien entre:

• Physis (Natura): Les lleis naturals no es poden canviar (com el fet que el foc crema).
• Nomos (Llei humana): Les lleis fetes pels humans sí que es poden canviar.

Les Dues Etapes del Pensament Sofista

Al principi, els sofistes tenien una bona reputació, però amb el temps, el terme va adquirir un sentit negatiu. Les seves idees més importants es divideixen en dues etapes:

1. Etapa Positiva: L'Ideal Formatiu

• Sofisme i l'home: Van passar d'estudiar la natura a l'ésser humà.
• Ideal formatiu: La sofística volia educar ciutadans capaços d’entendre els problemes dels altres, no només donar coneixements teòrics.
• Persuasió: Ensenyaven retòrica i oratòria per ajudar els joves a convèncer amb paraules.
• Formació política: Formaven joves rics no esclaus que volien participar en la política (parlar en públic, argumentar, escriure discursos).

2. Etapa Negativa: L'Art d'Enganyar (Sofisme)

• L'art d'enganyar: Utilitzaven l'art de parlar per seduir el públic i guanyar poder, no per buscar la veritat.
• La retòrica: Els xerraires feien servir arguments falsos però convincents per fer creure que tenien raó.
• Convencionalisme: Per a ells, la raó no la té qui diu la veritat, sinó qui sap parlar millor.
• L'argument fals (sofisme): Un “sofisme” és un argument fals fet amb intenció d’enganyar.
• Relativisme: No existeix una veritat absoluta; tot depèn del punt de vista de cadascú.
• Atac de Sòcrates: Sòcrates els critica per falsejar la filosofia i la moral.
• Inici de la decadència grega: El pensament sofista va contribuir a la crisi moral i política de Grècia.

Principals Tesis del Pensament Sofista

Aquestes idees van sorgir de la seva visió relativista i subjectivista del món:

• Nihilisme ontològic: No existeix cap realitat fixa ni eterna; tot està en canvi constant.
• Fenomenisme: Només el que apareix o es pot percebre és real. No hi ha una “essència” amagada.
• Subjectivisme: Cada persona és el criteri de veritat.
• Sensitivisme: Només podem conèixer a través dels sentits, no mitjançant la raó pura.
• Escepticisme: No existeix una veritat universal; una cosa pot ser veritable i falsa alhora.
• Convencionalisme social: La societat i les seves normes sorgeixen d’un acord o pacte entre persones.
• Positivisme jurídic: Les lleis i les normes morals han estat fetes pels homes, no pels déus.
• Relativisme moral: Les normes socials i morals canvien segons la societat, l’època i els interessos.

Els Filòsofs Presocràtics: La Recerca de l'Arkhé

El Pas del Mite al Logos

• Definició: Primers pensadors de l’antiga Grècia (s. VII-V aC) que van intentar explicar l’origen i el funcionament del món sense recórrer als mites ni als déus.
• Objectiu principal: Descobrir l’arkhé (el principi, causa o substància fonamental de tot allò que existeix).
• Revolució: Es produeix el pas del pensament mític (basat en relats sobrenaturals) al pensament racional o logos.
• Denominació: Filòsofs de la physis (natura), perquè cercaven comprendre l’ordre del cosmos observant la realitat.

Principals Pensadors i la seva Proposta d'Arkhé

L'Escola de Milet (Monistes Materialistes)

• Tales de Milet: L’arkhé era l’aigua. Fou un monista materialista.
• Anaximandre de Milet: L’arkhé era l’àpeiron (“l’il·limitat”), una substància indeterminada i infinita. Amb ell neix la metafísica.
• Anaxímenes: L’arkhé era l’aire (pneuma), que origina els altres elements per condensació o enrariment.

El Conflicte entre Canvi i Permanència

• Heràclit d’Efes: Filòsof del “devenir”. L’arkhé és el foc, símbol del canvi constant. Sostenia que tot flueix (panta rhei), regit pel logos (raó universal).
• Parmènides d’Elea: Defensà que el canvi és impossible. Només el Ser existeix (etern, únic, immòbil i immutable). La veritat s'assoleix per la raó (neix el racionalisme).

La tensió entre Heràclit (canvi/multiplicitat) i Parmènides (permanència/unitat) va ser l’origen de tota la metafísica posterior.

Els Pluralistes i Atomistes

• Empèdocles d’Agrigent: Intentà conciliar ambdues visions. El món es compon de quatre elements eterns (terra, aigua, aire i foc) combinats per l’Amor i separats per l’Odi.
• Anaxàgores de Clazòmenes: Tot format per homeomeries (partícules infinites) ordenades pel Nous (ment o intel·ligència còsmica).
• Demòcrit d’Abdera (i Leucip): Atomisme. Tot format per àtoms (partícules eternes, indivisibles) que es mouen en el buit. Fou un materialista.

La Visió Matemàtica

• Pitàgores de Samos: L’arkhé no és una substància física, sinó els nombres i les proporcions harmòniques que organitzen l’univers.

Llegat dels Presocràtics

Van ser els pioners del pensament científic i filosòfic occidental. Amb ells s’inicià la recerca racional del coneixement i la convicció que el món pot entendre’s mitjançant la raó, emancipant la filosofia de la religió i el mite.