Els Sofistes, Sòcrates i Hannah Arendt: Ètica i Política

Els Sofistes i l'Art de la Retòrica

• 1. Mestres ambulants: Eren mestres que oferien els seus ensenyaments sovint a canvi de diners. Protàgores és considerat el pare d'aquesta disciplina.
• 2. Formació política: Va ser la formació adequada per dur a terme els assumptes polítics; la millor eina per convèncer els que no pensen com tu.
• 3. Physis i Nomos: Distinció entre Physis (lleis naturals) i Nomos (lleis humanes), producte d'un acord o conveni. Els sofistes creuen que la vida d'un humà es determina per un conjunt de lleis naturals que no es poden modificar.
• 4. El poder del llenguatge: Pretenia demostrar que es pot defensar una opinió contrària. El llenguatge és la millor manera de convèncer els altres que els teus punts de vista són millors que els seus.

Sòcrates: El Diàleg i la Virtut

• 7. La figura de Sòcrates: L'atenès Sòcrates (470-399 aC) és considerat un relativista per alguns. D'acord amb el Sòcrates platònic, l'objectiu final de l'acció humana és la felicitat.
• 9. El llegat escrit: El coneixem perquè el seu alumne Plató va escriure diàlegs on apareixia ell.
• 10. La visió intel·lectual: Segons Sòcrates, la virtut no es basa en la retòrica, sinó en una visió intel·lectual de la moralitat.
• 12. El mètode socràtic: Consisteix essencialment a emprar el diàleg per arribar al coneixement.
• 13. La ironia: Consisteix en el fet que la teva parella de diàleg caigui en una contradicció per fer-li veure que no té un coneixement autèntic de la moral.

Hannah Arendt: Totalitarisme i Judici

• 16. Dominació global: Per Hannah Arendt, el totalitarisme és una manera de dominació global.
• 17. Adolf Eichmann: Eichmann era un home completament normal, un servidor públic que va fer el seu treball i que va perdre tota capacitat de distingir entre el bé i el mal. A Hannah Arendt li va passar el mateix.
• 19. La banalitat del mal: Significa que alguns individus actuen dins de les regles del sistema al qual pertanyen sense reflexionar sobre els seus actes. No es preocupen per les conseqüències dels seus actes, només pel compliment de les ordres.
• 22. L'acte de jutjar: Quan un individu jutja, es tria a si mateix com vol ser i, al mateix temps, tria amb qui vol viure.
• 23. El judici moral: No parteix d'una regla moral universal, sinó d'una màxima que l'individu s'imposa a l'hora d'actuar o d'un judici sobre una acció ja realitzada.
• 25. Judici moral i estètic: El judici moral, igual que el judici estètic, no només decideix quin aspecte hauria de tenir el món, sinó que també decideix quines persones comparteixen aquest aspecte.