Sofistes i Sòcrates: La Il·lustració Grega i el Naixement de la Filosofia

Sofistes i Sòcrates: La Il·lustració Grega

Els sofistes i Sòcrates representen la *Il·lustració Grega*. Aquests filòsofs, impulsats per la importància de la gràcia i la difusió del saber, van voler anar a Atenes. Aquest moviment cultural va sorgir després de la guerra, quan les capes populars van impulsar reformes polítiques (la democràcia). El ciutadà ja no es preocupava només pels seus assumptes, sinó també pels interessos generals i polítics.

Els Sofistes: Professionals del Saber i la Retòrica

Els sofistes eren un grup d'intel·lectuals amb una cultura d'*enciclopèdia* que van arribar a Atenes a mitjan segle V aC. Criticaven els valors i l'educació tradicional. Finalment, es van convertir en professionals del saber (ensenyaven per diners), especialitzats en la tècnica de parlar bé. El seu estil es basava en l'elaboració de discursos llargs i persuasius, buscant el reconeixement social.

Les Dues Etapes de la Sofística

1. Primera Sofística o Sofistes de la Cultura

• Van gaudir de gran prestigi. Buscaven un fonament racional per a la vida en societat.
• Temes principals: llenguatge, institucions, lleis, política, normes morals i religió.
• Representants: Protàgores d'Abdera, Gòrgies de Leontini, Hípies d'Elis, Pròdic de Queos.

2. Segona Sofística

• Època de crisi i revoltes a Atenes a causa de la guerra.
• Aquesta època va donar la pitjor fama als sofistes per la seva demagògia i falta d'escrúpols.
• Representants: Cal·licles, Trasímac, Críties.

Protàgores d'Abdera: El Relativisme

Protàgores defensava el relativisme: la impossibilitat d'establir una única veritat objectiva, ja que existeixen múltiples veritats.

Gòrgies de Leontini: L'Escepticisme Radical

Gòrgies va formular les tres afirmacions de l'escepticisme:

1. Res no existeix.
2. Si alguna cosa existís, seria incognoscible.
3. Si hi hagués alguna cosa cognoscible, seria incomunicable.

Sòcrates: El Coneixement de la Virtut

Sòcrates parlava amb els ciutadans pels carrers i places, dialogant amb l'objectiu de formar-los en el coneixement de la virtut. Es va diferenciar dels sofistes per la seva actitud, la seva activitat filosòfica, la seva metodologia i les seves idees. Ell duia a terme l'examen d'un mateix (examen de qüestions) que afecten els humans i la vida. A través d'aquest procés, s'adquireixen definicions particulars sobre les coses, conduint al coneixement de caràcter universal.

La Metodologia Socràtica: El Diàleg

1. La Ironia

Representa el moment en què Sòcrates manifesta ignorància sobre el tema de discussió i deixa que els altres participin amb preguntes dirigides. (Famosa frase: “Només sé que no sé res”).

2. La Maièutica

Indica l'activitat de la llevadora quan ajuda a néixer idees il·luminadores i innates (els “nadons” del pensament).

L'Intel·lectualisme Moral Socràtic

Sòcrates pensava que el saber era universal i necessari, és a dir, absolut. Ell explica la formació dels conceptes universals a partir d'un procés d'inducció que té com a punt de partida l'observació de la realitat.

Actuar bé requereix saber què és el bé. Això es coneix com a Intel·lectualisme Moral, ja que la pràctica moral depèn de la raó: qui sap actuar bé, actua bé.