Sofistes vs. Sòcrates: Dues Visions de la Filosofia Grega Clàssica
Clasificado en Religión
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,37 KB
Els Sofistes: Pensament i Influència
- Cobraven per ensenyar, i els seus ensenyaments es dirigien bàsicament a aquells que desitjaven conèixer l'art polític.
- Posseïen un saber enciclopèdic. Usaven el discurs (tancat) o l'**agó** (debat).
- Perseguien la persuasió, i el seu discurs buscava crear consens democràtic i fonamentar la llei a la ciutat.
- Eren escèptics en epistemologia i relativistes en moral.
- L'**areté** (excel·lència, virtut) s'identificava amb la fama social, amb el reconeixement públic.
- No hi havia cap relació entre **nomos** (llei política) i **physis** (llei natural).
- Eren estrangers arribats a Atenes, ja que era una gran potència, i actuaven com a consellers polítics.
- Van escriure nombroses obres, tot i que només ens n'han arribat fragments.
- Pretenien ensenyar la virtut. Els interessava el poder, no la veritat.
- Eren crítics de la tradició religiosa.
Sòcrates: La Recerca de la Veritat i la Virtut
- Creia que la veritat no es podia ensenyar. No cobrava per ensenyar i parlava amb qualsevol atenenc o atenenca en qualsevol lloc.
- El seu ensenyament es realitzava mitjançant el diàleg, a força de preguntes i respostes orientades.
- Perseguia la veritat mitjançant l'anàlisi de les definicions dels conceptes morals. La veritat es descobria per un procés **maièutic** (d'anàlisi per ajudar a fer néixer la veritat en un mateix).
- El bé i la raó eren immutables (**universalisme moral**).
- L'**areté** s'identificava amb la cura de l'ànima, amb el coneixement d'un mateix i l'esforç per la millora moral.
- La llei política havia de ser expressió de la llei física; les definicions dels conceptes morals havien de ser tan clares com les definicions matemàtiques.
- Era atenenc i no participava activament en política, tot i que tenia molts amics al partit conservador. Es considerava un '**tàvec d'Atenes**', un provocador en política.
- No va escriure res; coneixem la seva obra bàsicament pels seus deixebles.
- Creia que la virtut era impossible d'ensenyar, però es podia desvetllar, perquè residia en l'ànima. Li interessava la veritat, no el poder polític.
- Se sentia vinculat a la ciutat; la ciutadania virtuosa exigia complir amb les lleis i per això va acceptar morir.