Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes: poetes tràgics i còmics de l'antiga Grècia

Sòfocles: 496 AC - 406 AC

Els seus anys de joventut van coincidir amb l'esplendor de l'època de Pèricles i fou elegit dues vegades estrateg d'Atenes. Va escriure més de 130 obres de teatre, de les quals només se'n conserven set: Àiax, Antígona, Les dones de Traquis, Èdip Rei, Electra, Filoctetes i Èdip a Colons. Sòfocles va introduir el tercer actor, va aportar més dramatisme als diàlegs dels personatges i va crear un argument més complex. Els membres del cor van passar a ser de 12 a 15. Els herois de Sòfocles s'enfronten sols al seu destí, però consulten les divinitats i els oracles per superar les adversitats.

Èdip Rei

Rei de Tebes és perseguit per una terrible profecia que deia que Èdip seria l'assassí del seu pare i que es casaria amb la seva mare. Per aquesta raó, Laios i Iocasta (els seus pares) el van abandonar de molt petit. A Corint, un profeta el va advertir del seu destí, Èdip va abandonar Corint per tal que no es complís la seva profecia. De camí es va trobar amb uns bandits que va derrotar i matar. Després va arribar a Tebes on una esfinx terroritzava el regne de l'absent Laios. Però va ser gràcies a Èdip qui va endevinar les preguntes de l'esfinx, la qual es va suïcidar i Èdip va ser proclamat rei i es va casar amb la seva mare Iocasta. En enterar-se, Èdip es va treure els ulls i es va exiliar ell mateix i Iocasta es va suïcidar.

Eurípides: 480 AC - 406 AC

És el més jove dels poetes tràgics. Es diu que era un personatge solitari i gran amant de la lectura, i que posseïa una completa biblioteca privada. Va participar poc en la vida política d'Atenes i decebut per la gestió de la guerra del Peloponès es va retirar a Macedònia on va morir dos anys més tard. Se li atribueixen 90 obres, de les quals se n'han conservat divuit: Hipòlit, Andròmaca, Hele, Les Fenícies, Les Bacants, Heracles...

Aristòfanes: 450 AC - 385 AC

Va ser el màxim representant de la comèdia antiga i tot i que no formava part de cap partit polític, era de tendència conservadora. Se li atribueixen 44 comèdies però només se n'han conservat onze: Els Acarnesos, Els Cavallers, Els Núvols, Lisístrata, Plutos...

Meandre: 341 AC - 290 AC

És el poeta més conegut de la comèdia nova. En aquesta etapa, aquest gènere va perdre l'interès per la sàtira política i es va basar en els aspectes més realistes de l'ésser humà. Era una comèdia que només pretenia entretenir: els temes es centraven en amors romàntics, situacions plenes d'equívocs i aventures. Tot i que la major part de l'obra de Meandre es va perdre al segle XX, es va descobrir una comèdia, El Discol, i també fragments d'altres obres com El Camperol, L'Escut i La Flautista...