Suárez: l'Enfrontament amb el Rei i el Papa en el s. XVII
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,52 KB
SUÁREZ enfronta al rei anglès JACOB I i al Papa. S'ajuntaven els conceptes d'Anglicanisme i Absolutisme (s. XVII). Interès:
SUAREZ parteix de la idea de l'home que tendeix a la vida en comunitat (com atendència natural), és a dir, és un ser social. Formes d'organització social:
1. Família. És una comunitat imperfecta, perquè no satisfà plenament totes les necessitats espirituals i materials de l'home. Necessita una comunitat superior.
2. Estat. L'home es realitza com a esser humà en el si de la comunitat política.
Com s'ha d'organitzar aquest Estat? Organització del poder.
El poder prové de Déu. El problema resideix en que es delega aquest poder. És a dir, el poder diví passa a la comunitat política i no al Rei. La monarquia no ha estat instituïda directament de Déu, són formes humanes d'organitzar-se. A partir d'aquest fet, l'Estat ha de respectar i protegir el bé comú. Per tant, l'Estat té unes finalitats pròpies com procurar la pau i la justícia; la suficiència de béns pels súbdits; construir infraestructures, com a obra de l'Estat.
Ara bé, tot això no té res a veure amb la conservació del poder. Es distingeix entre l'esfera civil i l'esfera espiritual. L'esfera espiritual té les competències d'àmbit espiritual. Aquests dos àmbits es poden interrelacionar. A partir d'aquest fet, la qüestió de la legitimitat és molt important. El poble és el dipositari del poder polític d'origen diví, però no el pot exercir. Per això s'atribueix, normalment, al Rei. Però dependrà de dues condicions, dependrà del lloc (regions) i segon, aquest poder del Rei no pot ser un poder absolut. D'aquí ve el seu enfrontament amb els absolutistes.
El poder del rei pot ser fruit d'una guerra, d'una herència, o moltes altres conseqüències humanes. La clau resideix en que la determinació del poder és d'origen humà i no diví.
Posa l'accent en la forma de governar, el límit es troba en que el poder no pot ser un poder tirànic (aquest esdevé quan s'aparta del bé comú).
Què fer davant el poder tirànic?
El governant legítim pot esdevenir, amb l'exercici, tirànic o bé, pot ser un rei amb origen il·legítim. El dret de resistència, el poble té el dret a resistir al Tirà. En el primer cas el dret a resistència és col·lectiu, en el segon cas el dret a resistència és individual. Per tant, apareix el Magnicidi o Tiranicidi.
En conclusió, el cas de SUÁREZ és un exemple de com el pensament preconstitucional afronta la tirania.