De la Substància Cartesiana a la Cosmologia Quàntica: Evolució del Pensament
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,71 KB
Substància i Subjecte en la Filosofia Moderna
Descartes i la Primera Veritat: La Substància Pensant
Descartes produeix un canvi molt important en l'orientació de la metafísica. Adopta un punt de vista diferent d'altres pensadors: segons ell, si volem trobar una realitat indubtable, ens hem de fixar en el subjecte que pensa.
En la filosofia moderna, el paper del subjecte és fonamental.
La Substància en el Racionalisme
El filòsof alemany Leibniz creia que hi havia infinites substàncies. Al seu entendre, la realitat estava composta per una infinitat de substàncies elementals que va anomenar mònades. Leibniz pensava que les mònades eren punts de força que formaven tot allò que existeix.
Spinoza, en canvi, creia que només existia una única substància, que es correspon amb la totalitat d'allò real. Per a Spinoza, tot el que existeix és una realitat única. Aquesta substància es pot identificar amb l'Univers sencer i també amb Déu. Els éssers humans som capaços d'apreciar-ne dos atributs: l'extensió i el pensament.
La Cosmovisió Aristotèlica: Teleologia i Geocentrisme
Característiques de l'Univers d'Aristòtil
La cosmovisió aristotèlica és teleològica perquè defensa que tot allò que existeix persegueix una finalitat. En el seu model, l'Univers es pot comparar amb un enorme ésser vivent format per innombrables parts que tracten d'assolir les seves pròpies metes. Per a Aristòtil, tan sols és possible entendre l'Univers si comprenem la causa final que persegueixen totes les coses.
Aristòtil creia que l'Univers presentava les següents característiques:
- Geocèntric: La Terra està situada al centre del Cosmos.
- Etern en el temps: Sempre ha existit.
- Finit en l'espai: Té un límit.
- Heterogeni: Dividit en dues regions.
Va suposar que cada astre estava tancat en una esfera cristal·lina que girava al voltant de la Terra. La primera esfera és la Lluna, seguida per les esferes del Sol i dels planetes. L'última esfera conté les estrelles i marca el límit del cosmos.
El Món Sublunar i Supralunar
L'Univers es divideix en dues regions:
- Món Sublunar: Està format pels 4 elements d'Empèdocles (Terra, Aigua, Aire i Foc). Aquesta regió, que inclou la Terra, està subjecta al canvi, a la generació i a la corrupció.
- Món Supralunar: Situat per damunt de la Lluna, format pel Sol, els planetes i les estrelles. Atès que aquesta zona és perfecta, els astres són divins, immutables i eterns.
En la filosofia d'Aristòtil, el moviment s'explica com un pas de l'ésser en potència a l'ésser en acte. Aquest procés necessita un Primer Motor que és l'impuls de la primera esfera.
L'Univers Mecànic i la Revolució Científica
Del Geocentrisme al Model Heliocèntric
Copèrnic va proposar una nova visió del cosmos molt diferent de la d'Aristòtil, establint un model heliocèntric segons el qual la Terra gira al voltant del Sol.
En la cosmovisió moderna, no es presta atenció a la causa final. L'única causa que interessa és la causa eficient, que es pot descriure mitjançant les lleis de la física.
L'Univers Newtonià: Homogeni i Determinista
L'Univers Newtonià és homogeni perquè està governat per les mateixes lleis a tot arreu. En la física clàssica, la natura està formada per matèria inerta subjecta a lleis matemàtiques. L'Univers sovint es comparava amb un rellotge.
La cosmovisió de la física clàssica és determinista, ja que estableix que el cosmos està subjecte a moviments que es poden predir amb exactitud.
La Física Contemporània: Relativitat i Quàntica
La Teoria de la Relativitat d'Einstein
El físic Albert Einstein va proposar la Teoria de la Relativitat. Einstein va afirmar que la velocitat de la llum havia de tenir el mateix valor per a tots els observadors. Això significava assumir que tant l'espai com el temps són relatius, perquè la seva magnitud depèn de l'observador que els mesura.
La relativitat atorga un paper important a l'observador que descriu la realitat. A més, indica que la massa i l'energia són dues manifestacions d'una mateixa realitat, per la qual cosa es poden transformar l'una en l'altra.
Mecànica Quàntica: La Discontinuïtat de l'Energia
La mecànica quàntica va sorgir com un nou model explicatiu, diferent de la mecànica newtoniana. Mentre que per a la física clàssica la matèria i l'energia són contínues, la mecànica quàntica va revisar aquesta suposició bàsica.
Segons aquesta nova visió, la natura sí que fa salts. Per explicar els fenòmens, els físics van haver de suposar que l'energia no és contínua, sinó que s'intercanvia en forma de paquets, anomenats quàntums.
El Principi d'Indeterminació de Heisenberg
La mecànica quàntica estableix que és impossible conèixer al mateix temps i amb tota certesa la posició i la velocitat d'una partícula. Aquesta afirmació es coneix com a Principi d'Indeterminació. La mecànica quàntica també afirma que les partícules participen d'un comportament ondulatori.
Atzar i el Paper de l'Observador
La mecànica quàntica només ens permet determinar la probabilitat que l'electró es trobi en un lloc determinat, introduint així la idea de l'atzar.
La intervenció de l'observador produeix efectes en la realitat que no es poden evitar. És impossible mesurar un fenomen sense afectar-lo. Això significa que no podem conèixer la realitat per si mateixa, ja que l'actuació de l'observador modifica el món quan l'estudia.
La Teoria del Caos i l'Efecte Papallona
La Teoria del Caos és una de les disciplines científiques que ha provocat més interès els darrers anys. Els científics anomenen “sistemes dinàmics” les configuracions d'objectes que canvien amb el temps.
El comportament de certs casos complexos va resultar molt difícil de calcular amb precisió. Aquests sistemes depenen de manera crítica de les condicions inicials, de manera que una petita alteració en les condicions de començament pot comportar canvis enormes en la situació final.
Això és el que es coneix com a Efecte Papallona, fent referència al fet que, si una papallona bat les ales, pot causar resultats imprevisibles a llarg termini.