Substància i Ment: Locke i Descartes

La Idea de Substància Segons Locke

Les idees de qualitats es presenten a la nostra ment formant grups en els quals solen aparèixer qualitats primàries i secundàries associades a la mateixa experiència, amb petites variacions, segons els moments, llocs i circumstàncies en què tals experiències es produeixin. Com no podem concebre la manera en què aquestes idees puguin subsistir per si mateixes, suposem l'existència d'alguna cosa, d'un substrat que els serveixi de suport, al qual anomenem "substància".

Això no vol dir que Locke consideri que la idea general de substància és un simple producte de la imaginació i no tingui existència real. La idea general de substància és el resultat d'una inferència, realitzada a partir de l'existència de qualitats que "necessiten" un suport en el qual existir, suport que roman desconegut per a nosaltres, però l'existència i realitat del qual queda suficientment provada, segons Locke, amb aquesta inferència, encara que tal idea de "substància" no sigui ni clara ni distinta.

Al costat de la idea general de substància trobem la idea de substància complexa, que resulta de la combinació d'idees simples, mitjançant les quals ens referim a les coses particulars com sent substàncies. Així, per exemple, la combinació d'idees simples (forma, mida, color, etc.) que trobem en l'experiència la designem amb un nom ("arbre", "taula", "cosa"...) amb el qual ens referim a tal combinació com a una "substància".

Teoria Dualista de Descartes

En les seves Meditacions metafísiques, Descartes va plantejar el problema de la relació ment-cos. Es tractava d'explicar com la consciència, l'esperit, el pensament, la llibertat, les idees, el lliure albir, etc., poden vincular-se al món material, tal com la ciència el descriu.

Segons Descartes, el cos i la ment són entitats (substàncies, les anomena ell) diferents, els comportaments de les quals són fonamentalment diversos. La ment està essencialment vinculada a l'acte de pensar, sense espai definit, i pot decidir lliurement. El cos, en canvi, està situat en l'espai, sense pensament, i el governen les lleis del moviment. Descartes postula l'interaccionisme dualista com a resposta al problema de les dues substàncies. En la seva opinió, en cada persona el cos i la ment estan units i cada un d'ells influeix constantment sobre l'altre. Però, com pot afectar la ment al cos, si aquest es regeix per les lleis naturals i la ment no? Segons l'opinió de Descartes, tots dos interactuen en una petita glàndula situada a la base del cervell, que s'anomena la glàndula pineal, des de la qual la ment regeix el moviment del cos en el seu conjunt.