Les Tres Substàncies i la Classificació d'Idees en Descartes

Descartes: Definició i Tipus de Substància

Descartes, a l'hora de definir substància, afirma que és tot allò que existeix de tal forma que no necessita de res més per existir. Si agafem aquesta definició de forma literal, només podem trobar a Déu com a substància. Però, en canvi, tot i no seguir estrictament la definició establerta, Descartes considera l'existència de tres tipus diferents de substància:

• Res Cogitans. És el pensament, la raó i la intel·ligència, el qual és immaterial. És el Jo sorgit del Cogito. Seria l'equivalent a l'ànima.
• Res Extensa. És la matèria en la seva qualitat d'extensió en el món.
• Res Divina. Déu, del qual ja hem demostrat la seva existència i seria l'única substància pròpiament dita si ens limitem a la definició (com defensava Spinoza).

L'ésser humà és l'ésser que posa en contacte les tres substàncies, ja que en primer lloc l'ésser humà és dual (posseeix Res Cogitans i Res Extensa, les quals estan unides per l’hipotàlem situat al cervell) i al mateix temps coneix la divinitat i, per tant, relaciona a través del seu coneixement les tres substàncies.

Classificació de les Idees en Descartes

Un altre aspecte molt important del pensament de Descartes és la classificació de les idees, fet que serà determinant pel naixement de dos moviments filosòfics enfrontats: el Racionalisme i l'Empirisme, segons acceptin o no l'existència d'idees innates. En primer lloc, caldria definir el concepte d'Idea com el coneixement de l'objecte (el concepte). N'hi ha de tres tipus segons quin sigui el seu origen:

1. Idees Adventícies (Sensibles). Provenen de l'experiència sensible (ex: arbre).
2. Idees Factícies (Elaborades). Neixen de la combinació d'altres (ex: sirena).
3. Idees Innates. Les posseïm a la ment simplement pel fet d'existir (ex: Déu).

Aquest darrer tipus d'idees no són idees apreses, sinó que formen part de la nostra ment sense que les haguem experimentat. Per això el Racionalisme afirma que el coneixement és possible fora de l'àmbit de l'experiència.

Ètica Cartesiana i Passions

Pel que fa a l'ètica, l'ésser humà ha d'evitar ser víctima de les passions i, per això, Descartes proposa com alternativa l'autocontrol. Les passions no són del tot negatives, però cal actuar de forma reflexiva, ja que en definitiva, segons el pensament dels Racionalistes, llibertat i deure coincideixen: L'ésser humà és lliure quan fa allò que ha de fer. Aquesta idea influirà sobre la visió ètica de Kant, el qual la superarà notablement.