Substàncies iòniques i metàliques

L’enerome varietat de subs es posible gràcies al fet que els àtoms de la majoria d’elements tenen uan gran capacitat per unir-se altres àtoms, ja sigui am àtoms del mateix element o d’elements diferents, per forces datracció conegudes com a enllaços químics.    El resultat dels enllaçoso químics va des d’una agrupació discreta d’àtoms, anomenada molécula, fins a una estructura de milions i milions d’àtoms ordenats regularment en l’espai, formant una xarxa cristal·lina o cristall.      Si els  àtoms que suneixen són del mateix element, es formarà una substància química elemental, mentre que si són de diferents elements tindrem un compost químic.       Forma d’una molecula: La formula química que representa uan substància formada per molècules rep el nom de fórmula molecular.     Forma molecular: indica  el nombre exacte d’àtoms de cada element que hi ha a la molécula.Foerma duna xarxa crisal·lina: la formula química que representa una substància formada per una xarxa cistal·lina rep el nom de fórmula empiríca.     Fórmula empírica: indica només la proporció relatica entre els àtoms de cada element que hi ha a la xarxa cistal·lina.

Les substàncies que están formades per molècules reben el nom de substancies moleculars.La unió d’àtoms per lús compartit d’electrons rep el nom d’enllaç covalent. Les substàncies moleculars es caracteritzen per la massa molecular relativa, Mr, que podem calcular sumant les masses atòmiques relatives dels elemnts que les formen. L’escriviem com la masa atómica, sense unitats.La unió d’àtoms per enllaç covalent no sempre produeix molècules, de vegades es formen xarxes crital·lines i , llavoers, parlem de substàncies atòmiques.Les propietats de les substàncies atòmiques deriven de la naturalesa d’aquesta xarxa cistal·lina, anomenada cristal atòmic,formada per una infinitat d'àtoms units per mitjà d'enllaços covalents. És a dir, en àtoms units per forts enllaços covalents.

Un ió amb càrrega positia o catió es produeix quan un àtom perd electrons.   Un ió amb càrrega elèctrica negativa o anió es produeix quan un àtom guanya electrons.  enllaç iònic: ions formats tenen càrregegues oposades, s'atreuen i queden units.  Substancia metal·lica: formada només per àtoms d'elements metàl·lics. En aquestes substàncies, els electrons més externs, units al nucli d'una manera molt dèbil, formen un núvol electrònic que resta al voltant dels àtoms dels metalls en cara que es pot despleçar entre ells amb molta llibertat.   Enllaç metàl·lic: es produeix entre elements metàl·lics i es caracteritza perquè té una estructura ordenada de ions positius imersa en un núvol d'electrons amb una subjecció força dèbil.   La matrius d'àtoms que es cohesiona pek núvol electrònic forma una xarxa cistal·lina compacta i ordenanda anomenada cristall metàl·lic. Aquest núvol electrònic, comú en tots els metalls, és el responsable principal de les propietats i l'aspecte tan semblant de tots els metalls.